ELA

Quan hi ha un diagnòstic d’ELA es produeixen certs canvis a la nostra vida que ens obliguen a adaptar-nos a una nova situació. Entre aquestes adaptacions, es troben les relacionades amb el món laboral.

Des de el departament de Treball Social de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, s’assessora en les diferents etapes del procés de tramitació de les diferents prestacions i es resolen els possibles dubtes que puguin sorgir.

Què és la Incapacitat Laboral?

Segons la legislació vigent regulada per l’article 136 del Real Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de Juny, que aprova el text refós de la llei general de la Seguretat Social, la Incapacitat Laboral es defineix com:“Situació del treballador que, després d’haver estat sotmès al tractament prescit i d’haver estat donat d’alta mèdicament, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives que disminueixin o anul·lin la seva capacitat laboral”

On ens hem de dirigir per sol·licitar la Incapacitat Laboral?

L’organisme responsable de concedir la Incapacitat Laboral és l’Institut Català de la Seguretat Social (INNS) que té competència nacional. El tribunal que valora la Incapacitat Laboral a Catalunya és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) que pertany al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Quin tipus d’incapacitat hi ha?

1. INCAPACITAT TEMPORAL (coneguda més per “baixa laboral”)3

Aquesta situació es dóna quan una persona està de baixa per malaltia, que pot ser puntual, per malaltia comú o accident no laboral. El metge està obligat a donar uns volants de confirmació al pacient, fins a la seva recuperació i posterior tornada a la feina. També es contempla, en aquest cas, la baixa per accident de feina o malaltia professional.

En el cas de la malaltia comú, el treballador se li exigeix que tingui 180 dies (6 mesos) cotitzats a la Seguretat Social en els cinc anys previs.

2. INCAPACITAT PERMANENT

Després d’una revisió de la malaltia que ha portat a la Incapacitat Temporal a aquesta persona durant 356 dies, i sempre se la Seguretat Social considera i valora que es continuï amb un tractament i en un principi sense possibilitats de millora, es pot passar a la situació de Incapacitat Permanent, en aquest cas es poden donar diferents possibilitats d’incapacitat.

Requisits:

Quan la incapacitat derivi de malaltia comú, en general, se li exigirà un període de cotització de 15 anys, dels quals 3 d’aquests s’han d’haver cotitzat en els últims 10 anys.

Tipus:

• Incapacitat Permanent Parcial (IPPI)

Quan la malaltia que l’ha portat a continuar a aquesta situació d’incapacitat li ha produït una disminució d’un 33% del seu rendiment en les seves tasques professionals.

• Incapacitat Permanent Total (IPT)

Aquesta situació indica que el treballador no pot realitzar les tasques que venia fent a la seva feina habitual, però això no li impedeix que pugui fer una altre classe de feina diferent a la que feia.

• Incapacitat Permanent Absoluta (IPA)

Aquesta incapacitat inhabilita a la persona, que així ha estat valorada, per totes les professionals.

• Gran Invalidesa (GI)

Quan es valora que la persona treballadora afectada necessita l’ajuda d’una tercera persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. Aquesta ajuda incrementa en un 50% la quantia de la pensió.

Quan una persona és diagnosticada d’ELA, els requisits en relació als temps estipulats per sol·licitar els diferents tipus d’Incapacitat poden reduir-se degut a que les característiques en l’evolució d’aquesta malaltia tenen un  caràcter excepcional.

3. PENSIÓ NO CONTRIBUTIVA (PNC) PER INVALIDESA

Les persones que no compleixin els requisits per accedir a l’Incapacitat Laboral, tenen la opció de tramitar la Pensió No Contributiva (PNC) que contempla les següents requisits:

• Tenir valorat un 65% o més de discapacitat.
• Manca d’ingressos suficients, que seran valorats en funció de la Unitat de Convivència.
• Residir en territori espanyol un període de 10 anys, dels quals dos han de ser consecutius i immediatament anteriors a la data de sol·licitud.

Des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, les treballadores socials proporcionen tota la informació i assessorament necessari i adaptat a cada cas durant tot el procés de la malaltia.

Departament de Treball Social de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Les treballadores socials de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls som el punt de suport i de referència de la persona afectada d’ELA i la seva família, a més de ser un nexe d’unió entre la Unitat hospitalària i el domicili.

El nostre objectiu és acompanyar a la persona afectada d’ELA i a la seva família afavorint el benestar i la qualitat de vida, col·laborant en la comprensió de la malaltia per aconseguir disminuir l’estrès i l’impacte del diagnòstic tot facilitant l’adaptació per dignificar el procés de la malaltia.

En el departament de Treball Social oferim suport tant a domicili com a les unitats hospitalàries, donat  que considerem que són els espais més òptims per una intervenció ajustada a les característiques de la malaltia. Sempre treballem des del vincle, l’acompanyament i compartint el patiment, des d’una intervenció assertiva, desdramatitzada i oferint una mirada positiva i orientada cap a les potencialitats i no les carències.

Des del treball social es valora la situació familiar, social i econòmica de la persona i assessorem en la resolució de les necessitats detectades tenint en compte la concepció global de la persona i la seva història de vida, a més facilitem la identificació dels recursos propis per apoderar i promoure l’autonomia. També fem mediació en la resolució dels conflictes i facilitem la comunicació entre els membres de la família. 

Les treballadores socials donem suport continuat amb una resposta ràpida i ajustada, tan a les famílies com als diferents professionals, entitats i serveis, ja que treballem amb el condicionant del factor temps.

Departament de Treball Social de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

La Llei de la dependència es va crear l’any 2007 per donar suport, a través de recursos assistencials i serveis, a aquelles persones que es troben en situació de dependència.

La dependència és un estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per diferents motius, ja sigui per edat o per una malaltia relacionada amb pèrdua d’autonomia, necessiten l’atenció d’una altre persona per tal de realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD).

Són titulars dels drets establerts en la Llei els ciutadans i ciutadanes espanyols que compleixin els requisits següents:

• Trobar-se en situació dependència.
• Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant 5 anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.
• Les persones que, tot i reunir els requisits anteriors, no tenen la residència espanyola es regeixen per la llei orgànica 4/2000, 11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i pels convenis que s’estableixen en el seu país d’origen.

El reconeixement oficial és un requisit bàsic per accedir a les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència.

Graus de dependència:

• GRAU I (dependència moderada): Les persones amb aquest grau de dependència, necessiten ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada al dia, o té necessitats d’ajuda intermitents o limitada per a la seva autonomia personal. Tenen dret a rebre una prestació per cuidador no professional, rebre el servei d’atenció a domicili (SAD) i accés a un centre de dia.

• GRAU II (dependència severa): Quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presencia permanent d’una persona cuidadora o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal. Tenen dret a rebre una prestació de cuidador no professional, rebre el servei d’atenció a domicili (SAD) i accés a un centre de dia i residència.

• GRAU III (gran dependència): Quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària vàries vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal, es considera que aquesta persona té una gran dependència. Tenen dret a rebre una prestació de cuidador no professional, rebre el servei d’atenció a domicili (SAD) i accés a un centre de dia i residència.

Un cop s’ha reconegut la situació de dependència per acordar quins ajuts i serveis s’ajusten millor a les necessitats de la persona indicada, es realitzarà el que s’anomena el programa individual d’atenció (PIA) amb un treballador social dels serveis socials públics.

Quines són les prestacions econòmiques i de serveis socials reconegudes per la Llei de la dependència?

Serveis:

• Servei de teleassistència. Aquest servei facilita l’assistència als beneficiaris mitjançant l’ús de tecnologies de la comunicació i de la informació, amb suport dels mitjans personals necessaris, en resposta immediata davant situacions d’emergència, o d’inseguretat, soledat i aïllament. Pot ser un servei independent o complementari al d’ajuda a domicili.

• Servei d’ajuda a domicili: És constituït pel conjunt d’actuacions portades a terme en el domicili de les persones en situació de dependència amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària, prestades per entitats o empreses, acreditades per a aquesta funció. Poden ser o bé serveis relacionats amb l’atenció de les necessitats domèstiques o de la llar, o bé serveis relacionats amb l’atenció personal i en la realització de les activitats de la vida diària.

1. Grau I: 20h mensuals.
2. Grau II: 21h a 45h mensuals.
3. Grau III: 46h a 70h mensuals.

• Servei de centre de dia o nit. Aquest servei ofereix una atenció integral durant el període diürn o nocturn a les persones en situació de dependència, amb l’objectiu de millorar o mantenir el millor nivell possible d’autonomia personal i donar suport a les famílies o cuidadors. La tipologia de centres inclou centres de dia per a persones menors de 65 anys, centres de dia per a persones grans, centres de dia d’atenció especialitzada per l’especificitat de les atencions que ofereixen i centres de nit, que s’adeqüen a les peculiaritats i edats de les persones en situació de dependència.

• Servei d’atenció residencial. Són serveis continuats de caràcter personal i sanitari. Aquest servei es presta en els centres residencials habilitats a aquest efecte segons el tipus de dependència, el grau d’aquesta i la intensitat d’atencions que necessiti la persona. La prestació d’aquest servei pot tenir caràcter permanent, quan el centre residencial es converteixi en la residència habitual de la persona, o temporal, quan s’atenguin estades temporals de convalescència o durant vacances, caps de setmana i malalties o períodes de descans dels cuidadors no professionals.

• Servei de prevenció de les situacions de dependència o promoció d’autonomia: Té per finalitat prevenir l’aparició o l’agreujament de malalties o discapacitats i de les seves seqüeles, mitjançant el desenvolupament coordinat, entre els serveis socials i de salut, d’actuacions de promoció de condicions de vida saludables, programes específics de caràcter preventiu i de rehabilitació adreçats a les persones grans i persones amb discapacitat i als qui es veuen afectats per processos d’hospitalització complexos.

Prestacions econòmiques:

• Prestació econòmica vinculada al servei privat: En cas que pel servei proposat en l’acord PIA no hi hagi plaça disponible en el sector públic, concertat o col·laborador, la persona tindrà dret a percebre una prestació econòmica destinada al finançament del servei en el sector privat fins que hi hagi un servei disponible.

• Prestació econòmica per a cuidadors familiars no professionals: La persona en situació de dependència podrà ser atesa per la seva família si així ho prefereix. El cuidador principal tindrà dret a rebre una compensació econòmica per la seva dedicació així com accés a programes de formació, informació i de descans. Per rebre aquesta prestació serà necessari acomplir amb els següents requisits:
  • Acomplir amb unes determinades condicions de convivència.
  • Acomplir amb unes determinades condicions d’habitabilitat en l’habitatge on es viu.
  • Identificar a la persona cuidadora, la qual haurà d’estar donada d’alta a la Seguretat Social en cas que no hi estigui.

• Prestació econòmica d’assistència personal: La persona en situació de dependència que necessiti suport per accedir a l’educació, el treball i per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària podrà rebre una prestació per la contractació d’un o una assistent personal que facilitarà la realització d’aquestes tasques associades a una vida més autònoma.

Segons el grau de dependència obtingut es té dret a l’accés de les diferents ajudes, la quantia obtinguda de prestacions econòmiques o el copagament es tindrà en compte en funció de la capacitat econòmica de la persona beneficiària. Des de l’any 2014 apareix un Decret Llei el qual indica que segons la capacitat econòmica del beneficiari, aquest haurà de realitzar un copagament. D’altra banda, cal tenir en compte que molts dels recursos son municipals així que depenen dels pressupostos dels ajuntaments i en molts casos s’afegeixen les llargues llistes d’espera, fet que dificulta en moltes ocasions accedir de manera igualitària als recursos.

Des del primer moment, les treballadores socials de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls faciliten i donen suport a les famílies afectades d’ELA en la tramitacióde les ajudes que es proporcionen per part de la Cartera de Serveis Socials.

Per mes informació a l’accés dels recursos i serveis relacionats amb la Llei de la dependència les famílies es poden adreçar als Serveis Socials d’Atenció Primària de zona, on se’ls donarà una informació mes personalitzada, coordinant-se posteriorment amb la treballadora social referent que els atent des de la Fundació, cobrint així totes les necessitats amb tota la xarxa de serveis i prestacions possibles.

 Departament de Treball Social de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls