Miro enrere i em faig creus de tot el que hem fet, qui m’hauria dit que aquella idea de fer una ONG per ajudar als qui pateixen ELA, que em feia tant vertigen, acabaria donant suport a tantíssimes famílies? El meu pare, en Miquel Valls, des d’allà on sigui m’ha acompanyat en tot moment i m’ha donat la força per no defallir. He tingut la gran sort de tenir sempre al meu costat a l’Esther Sellés i la Laura González, que no només han treballat de valent sinó que s’han implicat d’una manera personal i han sigut capaces de crear el gran equip que tenim avui en dia. Mai s’han rendit i segueixen donant-ho tot.
Ha estat un camí d’aprenentatges constants, hem aprés a treballar amb generositat i humilitat, a caure i tornar-nos a aixecar, a ser exigents, a perseverar i a treballar en equip. Hem patit molt, però també ens hem endut molta gratitud i bons moments.
Treballar amb persones que pateixen ELA és un aprenentatge de vida: et transforma profundament, et fa veure les coses que realment són importants, et fa tant mal com et beneficia. Estic convençut que no tothom ho pot suportar, però he tingut la sort al llarg d’aquests 20 anys de trobar a grans persones i professionals que són fidels al projecte. Si ets capaç de ser-hi, les famílies et donen sempre molt més del que tu els podràs donar mai: amor, aprenentatges, gratitud i saviesa.
Estic plenament convençut que la decisió que vam prendre als inicis, de voler arribar a tot el territori català, va ser la millor. No ha estat fàcil, però ha valgut la pena per no haver de dir que no a ningú pel seu codi postal. A més, hem pogut conèixer tots els racons d’aquest gran país que és Catalunya, quin luxe. I ara som un referent com l’única entitat a Catalunya que té el compromís de treballar per la qualitat de vida de les persones afectades d’ELA a tot el territori.
He de donar les gràcies a tothom que ens han ajudat durant aquests 20 anys, des de la Dra. Mònica Povedano que ens va obrir les portes el primer dia per col·laborar, fins a la Pilar Calvo que ens ha ajudat a que la Llei ELA sigui una realitat i no deixa de treballar per la seva implementació. Puc nomenar a moltes persones que mereixen el nostre agraïment per tot el que ens han ajudat, a en Juan Carlos Unzué, l’Ildefons Oliveras, a voluntàries com la Montse Trullen, l’Eva Vallespí i la Cristina Vallespí, familiars com el Dalmau Oliveras, la Marta Garcia, lluitadors com el Xavi Crespo o entitats com SwimforELA o la Fundació La Caixa. No acabaria mai de dir noms de persones que han estat i estan al nostre costat tot aquest temps i que sense elles la Fundació no seria el que és. Estic profundament agraït a tothom que ha fet i continua fent qualsevol gest per l’ELA, sense vosaltres no ho hauríem aconseguit, i no podríem seguir endavant.
Ens queda molt per fer, fins que la malaltia sigui curable hem de seguir picant pedra perquè la vida dels qui la pateixen sigui el més digna possible. No tenim cap intenció de parar, ans al contrari, tenim el rebost ple de ganes de continuar i de bones eines per fer-ho.
Espero uns propers 20 anys treballant més i millor, veient que l’ELA es cura i complint així amb el nostre desig de quedar-nos sense feina.
Estic molt agraït a cada un dels membres del nostre equip, la Cristina Torras, l’Anna Rigola, la Marta Llauger, la Mònica Pablo, la Marta Roca, la Tatiana Gubert, la Núria Massuet, l’Anaïs Sanchez, la Marina Torrentó, la Maria Murcia, l’Alba Vilanova, la Núria Quintana, la Laura Lumbreras, la Cristina Iglesias, la Mireia Estregués, la Sandra Blavi, la Maria Dalmau, la Montse Gimenez, la Daiane Da Silva, en Daniel Maresme i en John Galindo. Gràcies per tot l’amor que poseu a la feina.
Enric Maria Valls – Fundador i President de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
Post a comment