Els dispositius connectats o “wearables” —rellotges intel·ligents, polseres d’activitat, sensors ambientals o dispositius de monitoratge— han passat de ser un complement esportiu a una eina de salut amb un potencial enorme en aquests últims temps. En l’ELA, on la seguretat i l’autonomia es veuen compromeses a mesura que avança la malaltia, aquests dispositius poden oferir un suport addicional per mantenir l’autonomia, independència i seguretat de les persones. El seu valor real, però, apareix quan s’integren dins la vida diària i es tradueixen en canvis significatius gràcies a la intervenció de la Teràpia Ocupacional.
La mirada de la Teràpia Ocupacional
Els dispositius connectats aporten dades, però són els professionals qui poden ajudar a transformar aquestes dades en rutines pràctiques i personalitzades. Això implica seleccionar els dispositius adequats, formar les persones cuidadores i establir pautes per treure’n el màxim profit. A continuació, veiem alguns exemples pràctics per entendre què volem dir i fer-nos-en una idea:
- Prevenció de riscos i seguretat
- Sensors de postura: avisen quan la persona passa un determinat temps asseguda sense canviar de posició.
- Dispositius de caigudes: envien alertes immediates a cuidadors o altres persones vinculades si es detecta un incident.
- Sensors ambientals: controlen moviments dins la casa i alerten de situacions anòmales.
- Monitoratge de la salut i anticipació de necessitats
- Dispositius connectats que mesuren freqüència cardíaca, saturació d’oxigen o patrons respiratoris.
- Detecció precoç de canvis que poden indicar risc de complicacions i permeten anticipar adaptacions.
- Suport a la comunicació
- Dispositius que registren canvis en la veu o dificultats respiratòries, ajudant a planificar la transició a sistemes de comunicació augmentativa i alternativa (CCAA).
Exemple pràctic
Una persona amb ELA en una fase intermèdia de la malaltia, utilitzava una polsera intel·ligent que registrava hores d’activitat i moviments. El terapeuta ocupacional va utilitzar aquestes dades per avaluar el seu benestar i establir petits canvis, com augmentar els micro-canvis posturals o fer pauses de descans més regulars. A més, es va instal·lar un sensor de caigudes connectat al mòbil del marit, que li va donar més tranquil·litat i va reduir la necessitat de supervisió constant.
Reptes i limitacions
- Accessibilitat econòmica: molts dispositius encara tenen un cost elevat.
- Facilitat d’ús: la tecnologia ha de ser senzilla i no generar més dependència.
- Excés de dades: cal prioritzar la informació útil per evitar confusió o angoixa.
- Personalització: no tots els dispositius serveixen per a totes les persones; la TO té un paper clau en seleccionar i adaptar.
Des de la Teràpia Ocupacional, es recomana valorar conjuntament amb la família quines són les necessitats reals que es volen cobrir abans d’escollir un dispositiu, per tal d’assegurar que aquest respon a objectius concrets i útils. Igualment, és fonamental oferir una formació pràctica i senzilla als cuidadors, que els permeti utilitzar l’aparell sense dificultats i amb seguretat.
Finalment, és important que les alertes i les dades que proporcionen els dispositius connectats s’integrin de manera natural en les rutines diàries, evitant que representin una sobrecàrrega afegida o un motiu d’estrès.
Els dispositius connectats i sensors obren una nova via per millorar la seguretat, la prevenció i la participació de les persones amb ELA en les activitats de la vida diària, però perquè siguin realment útils, cal la mirada de la Teràpia Ocupacional: una mirada que tradueixi la tecnologia en ocupació, que la integri en la vida diària i que en faci una eina al servei de la qualitat de vida i no una font d’estrès addicional.
En cas que sigueu una família afectada d’ELA i vulgueu més informació sobre aquest tipus de dispositius, podeu contactar amb l’equip de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls per a poder-vos informar i derivar, si es necessari, a altres recursos especialitzats en aquests aparells.Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
