El programa  d’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

L’equip de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (FCEMV) formem part del programa d’Atenció Integral per a Persones amb Malaltia Avançada de la Fundació “La Caixa” des de l’any 2015. A través d’aquest programa, avalat per la Organització Mundial de la Salut (OMS), es complementa l’actuació en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció a persones malaltes avançades a Espanya de la següent manera:

  • Sensibilitzar la societat per tal que coneguin què són les cures pal·liatives i entenguin les peculiaritats del final de vida.
  • Impulsar les noves vies d’actuació en l’àmbit de les cures pal·liatives.
  • Oferir una atenció integral a persones amb malalties avançades i a les seves famílies.

El cor del programa són els Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS), 45 a tot Espanya. Aquests professionals estan formats i entrenats per donar als malalts/es i a les seves famílies una atenció pal·liativa càlida, sensible i humana.

Quines són les funcions de  l’equip de psicologia de la FMQV (EAPS-FCEMV) dins del programa?

En la  mateixa línia d’actuació que s’ofereix des dels diferents departaments de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, oferim intervenció psicològica, social i espiritual que complementa l’assistència sanitària per aconseguir una atenció integral específica en l’ELA i les malalties de la motoneurona (MMN).

Al costat dels equips assistencials, hem creat i implementat un model d’atenció psicosocial que té com a objectiu millorar les cures pal·liatives als malalts avançats i ajudar al pacient i la seva família a afrontar la malaltia.

A nivell espiritual, valorem les necessitats espirituals que presenten el pacient i la família, i els ajudem a integrar els aspectes espirituals amb l’objectiu d’ajudar a afrontar de forma més serena el procés final, des d’un respecte màxim a les creences i conviccions de cadascú.

També realitzem atenció al dol a totes les persones afectades per la pèrdua d’un ésser estimat a causa de l’ELA/MMN que ho requereixin o ho sol·licitin.

D’altra banda, donem suport als professionals sanitaris que treballen en l’àmbit de les cures pal·liatives, anomenats Equips Receptors (ER), en temes com la comunicació en situacions difícils i la gestió de l’estrès. L’EAPS de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls té com a Equips Receptors l’Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospital del Mar, l’Hospital Sant Pau, l’Hospital Vall d’Hebrón, la Corporació de Salut Selva Maresme, el PADES Mataró, l’Hospital Joan XXIII i la regió territorial de Tarragona i Terres de l’Ebre i, finalment, la mateixa Fundació, així com qualsevol professional o equip que sol·licita el nostre suport.

El voluntariat és una altra línia de treball. La participació dels voluntaris/es i la seva integració en els equips es considera un principi bàsic en el nostre model d’atenció en cures pal·liatives.

El voluntariat acompanya, afegeix valors humans i complementa l’atenció al final de la vida, donant resposta a les necessitats personals i socials del malalt i la seva família.

Així doncs, des del departament de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, atenem de manera específica a les persones afectades de les ELA/MMN i als seus familiars, establint un clima relacional que predisposi a una relació empàtica, de prudència i de respecte. Facilitant la fluïdesa comunicativa, s’exploren les preocupacions i es reconeixen els canvis. Canvis que s’experimenten a nivell físic,  emocional, social i espiritual, que activen sentiments de fragilitat i de patiment inherents a la condició humana,  amb l’objectiu de potenciar els propis recursos i facilitar l’ajustament emocional. 

Teniu més informació sobre el Programa d’Atenció Integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “la Caixa” al seu web.

Read more

El plantejament de la Teràpia Ocupacional a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

A la Teràpia Ocupacional es realitza un plantejament holístic de la persona, és a dir, en la nostra feina no només ens centrem en la persona afectada d’ELA sinó també en el seu entorn físic i social.

Conèixer la malaltia i  l’entorn de l’afectat ens ajuda a acotar per fer una selecció més individualitzada de les adaptacions, de l’educació sanitària, del material i fins i tot per poder respectar els temps que cada persona necessita per acceptar els canvis.

A vegades a través d’internet, farmàcies, ortopèdies o simplement coneguts, ens informen d’ajudes tècniques. Totes semblen efectives i que ens solucionen els problemes, les comprem i ens adonem que no acaben de funcionar. Comprem cadires que no entren per les portes o l’ascensor, coberts massa pesats, fem reformes del bany que acaben sent pitjor del que teníem etc… Estem sobre-informats i a la vegada no sabem com gestionar aquesta informació que ens arriba.

No tot es centra en la recomanació de productes de suport sinó que, a vegades, només canviant la manera de fer una activitat ens dóna la independència que havíem perdut o ens ajuda a conservar-la.

Per altre banda un entorn social beneficiós ajuda molt en el dia a dia. Cuidadors que es deixen assessorar i no es mostren reticents als canvis son el punt clau per mantenir una bona qualitat de vida, tant per a ells mateixos com per la persona que pateix la malaltia.

Per això des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls el nostre treball es centra en el domicili. Per nosaltres és importantíssim conèixer tant  l’entorn físic: l’accessibilitat a la llar, els espais, etc… com l’entorn social: família i cuidadors per poder realitzar una bona educació sanitària.

Departament de Teràpia Ocupacional i Banc de Productes de Suport de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
Read more

Què són i per què serveixen les Fèrules?

Les fèrules son ortesis o aparells externs que s’utilitzen per al tractament de problemes a les extremitats superiors o inferiors degut a una lesió o a una malaltia.

En aquest artícle ens centrarem en les fèrules d’extremitat superior, és a dir, braços i mans.

Les fèrules poden ser passives o actives. Les seves funcions són immobilitzar l’articulació afectada, corregir la deformació, suplir el dèficit motor, el control de la cicatrització i/o promoure la reabsorció de líquids.

Els principals materials els quals s’utilitzen són termoplàstic, guix i neoprè; depèn el que busquem utilitzarem un material o un altre, però les més modelables són les de termoplàstic.

En general s’utilitzen com a immobilització per un llarg període de temps com a tractament per a les fractures i altres lesions -tradicionalment guix-, o també com a una teràpia addicional després de les operacions.

Els Terapeutes Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls aconsellem utilitzar aquest tipus de fèrules a les persones afectades d’ELA quan la posició de les mans comença a no ser l’adequada i pot malmetre les articulacions. Per exemple, quan apareix engarrotament, que les mans poden quedar rígides, les fèrules ens ajudaran a minimitzar-ho.

Com a precaucions generals hem de tenir en compte que:

  • Les fèrules han de ser dissenyades i modificades a nivell individual.
  • Totes les fèrules han de ser utilitzades intermitentment.
  • Només s’han d’utilitzar si són funcionals.
  • Evitar fèrules atapeïdes per prevenir constriccions i problemes de circulació.
  • Evitar àrees de pressió per sobre de prominències òssies.
  • La part palmar ha d’adequar-se al arc transversal metacarpià.
  • Ha de seguir la curvatura dels dits.
  • La posició funcional del polze es de 45º de abducció i en oposició del dit índex.

Per qualsevol dubte o qüestió en relació a aquest tipus d’ortesis us podeu posar en contacte amb els professionals del Departament de Teràpia Ocupacional i de la Ortopèdia de la Fundació.

Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Read more

Què és el barem de mobilitat reduïda i quins avantatges té?

El “Reconeixement del Grau de Discapacitat” és un document acreditatiu de la situació de discapacitat expedit per l’Equip de Valoració i Orientació (EVO) del Centre d’Atenció a persones amb Discapacitat (CAD), del Departament de Benestar Social i Família.

El percentatge de discapacitat s’establirà a partir d’uns barems i pot tenir validesa temporal o definitiva. La normativa de cada sector estableix quin és el grau de discapacitat necessari per accedir a cada servei, benefici o prestació. No obstant, el percentatge mínim que dona pas al reconeixement de la situació de discapacitat és d’un 33%.

D’altra banda, el certificat de discapacitat també reconeixerà la necessitat o no d’una 3ª persona per les activitats de la vida diària, així com si es supera o no el barem de mobilitat.

El barem de mobilitat reduïda determina el grau de capacitat motriu que té una persona amb discapacitat i, a banda dels beneficis que ens pugui oferir el grau de discapacitat en sí, ens facilitarà d’altres:
 

1. Reducció de l’IVA en la compra d’un vehicle

La “Ley 6/2006, de 24 de abril, de modificación de la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA), para la clarificación del concepto del vehículo destinado al transporte de personas con minusvalía contenido en la misma ley”, diu el següent:
“Se aplicará el tipo reducido del IVA (4%) a todas las operaciones de entregas, adquisiciones intracomunitarias o importaciones, servicios de reparación o adaptación de vehículos para personas con movilidad reducida, en todos los vehículos destinados al transporte de estas personas, con independencia de quien sea el conductor, siempre que sirva como medio de transporte habitual para personas minusválidas”.
Per tramitar-ho, cal adreçar-se a la delegació d’Hisenda que correspon al contribuent, segons el seu domicili, abans de la compra/adaptació/reparació de les adaptacions. No obstant, és habitual que la pròpia empresa tan sols sol·liciti el certificat de discapacitat per aplicar l’IVA reduït.

Per a més informació, pot dirigir-se a l’Agència Tributària (www.aeat.es / Tel. 901.33.55.33).

2. Targeta d’aparcament

El Decret 97/2002 (DOG 3602), de la Generalitat de Catalunya, fa una nova regulació de les Targetes d’Aparcament per a persones amb discapacitat. Atribueix la competència per a la gestió i la resolució de les diferents modalitats de targeta d’aparcament als ens locals competents en matèria d’ordenació de trànsit.

Les targetes d’aparcament poden ser:

  • Titular conductor: poden ser-ho les persones amb discapacitat que tinguin mobilitat reduïda i que són conductors de vehicle.
  • Titular no conductor: poden ser-ho les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda de més de 3 anys d’edat.
  • Targeta pel transport col·lectiu: per a vehicles adaptats destinats al transport col·lectiu exclusiu de persones amb discapacitat que superin el barem de mobilitat reduïda.

La targeta d’aparcament individual per a persones amb discapacitat és personal i intransferible en totes les seves modalitats. És a dir, només es pot utilitzar quan la persona amb discapacitat va en el vehicle.

Aquesta targeta dona dret a:

  • Aparcar sense límit d’horari ni comprovant en les zones de càrrega i descàrrega i estacionaments amb horari limitat (zona verda i zona blava).
  • Poder aturar-se en qualsevol lloc de la via pública el temps imprescindible per recollir o deixar a la persona, o carregar-descarregar objectes, sempre i quan no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.
  • La limitació de circulació i estacionament en les àrees de vianants no afectaran als vehicles que portin persones amb mobilitat reduïda.
  • La targeta d’aparcament NO dona dret a aparcar sobre la vorera.

Per a la seva tramitació, la persona haurà d’adreçar-se a les oficines d’atenció al Ciutadà o bé a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, un cop es tingui el reconeixement de la discapacitat.

3. Gual a la vorera

Segons el Decret 97/2002 (DOG 3602), de la Generalitat de Catalunya, les persones que disposin d’una targeta d’aparcament per a titulars conductors, tenen dret a sol·licitar la reserva d’aparcament, el més proper al seu domicili, lloc de treball i/o estudi, sense taxes.

Les persones que disposin d’una targeta d’aparcament per a titulars no conductors tenen dret a la reserva d’aparcament quan, tenint mobilitat reduïda, sigui menor de 18 anys i, si és més gran, tingui un grau igual o superior al 65% de discapacitat.

Per a sol·licitar-ho, la persona haurà de dirigir-se a l’OAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) del districte o bé des de l’Ajuntament. Per tal de saber a quin dels dos llocs cal dirigir-se, podeu demanar assessorament a la vostre treballadora social referent.

4. Targeta Blanca i/o Servei “porta a porta” (taxi adaptat/microbús)

En l’actualitat, existeixen municipis que disposen d’aquest servei (l’Hospitalet del Llobregat, Cornellà, el Prat del Llobregat, Esplugues del Llobregat, Sant Just Desvern, St. Joan Despí, Gavà, St. Boi de Llobregat, St. Feliu de Llobregat, Viladecans, Badalona…).

Aquest servei consta d’un taxi adaptat o microbús que farà el trajecte d’anada i tornada que sol·liciti la persona en les hores pactades amb un preu equivalent al del transport públic.

En el cas de les persones que viuen a la ciutat de Barcelona, per poder utilitzar aquest servei, necessitaran la “targeta blanca”, la qual es pot sol·licitar a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i, per demanar el servei, hauran de fer la sol·licitud amb 24 o 48 hores d’antelació, per telèfon 934860752 de dilluns a divendres de 8 a 20h i dissabtes de 8 a 14h. o bé per internet a la web amb.cat/mobilitat, de dilluns a divendres laborables de 8 a 19h.

Les persones que viuen a la resta de Catalunya, s’hauran de dirigir al seu Ajuntament per assabentar-se de si disposen d’aquest servei i, en cas afirmatiu, com tramitar-ho.

L’equip de Treball Social de la Fundació, com sempre, està a la vostra disposició per resoldre’us i ajudar-vos en tots els dubtes que tingueu al respecte, no dubteu a posar-vos en contacte amb la vostra treballadora social de referència de l’entitat perquè us informi i doni suport en tots aquests tràmits.
 

Departament de Treball Social
de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
Read more

BELLVITGE OBTÉ LA DESIGNACIÓ CSUR (CENTRES, SERVEIS I UNITATS DE REFERÈNCIA) EN MALALTIES NEUROMUSCULARS RARES, COM L’ELA/MM

L’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat designat com a un dels CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència del Sistema Nacional de Salud), especialitzat en malalties neuromusculars rares. Aquestes malalties son conjunt de patologies progressives i en la seva majoria d’origen genètic que es caracteritzen per la pèrdua de força muscular, generen una gran discapacitat, pèrdua de l’autonomia personal i càrregues psicosocials. En aquest grup s’inclouen les malalties de motoneurona, com ara l’ELA, entre d’altres.

El reconeixement de CSUR té com a objectiu la garantia d’equitat en l’accés a una atenció sanitària de qualitat, segura i eficient, a persones amb patologies minoritàries o de molt baixa prevalença.
Per al Dr. Carles Casasnovas, coordinador del CSUR de malalties neuromusculars de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el reconeixement “és molt important per aconseguir que els pacients puguin accedir al millors tractaments sense importar la seva comunitat autònoma de residència”. Afegeix que “també posiciona els professionals de l’hospital a nivell nacional i europeu, formant part de l’avantguarda tant pel que fa a l’assistència com a la recerca de les malalties neuromusculars rares”.

Els CSUR donen cobertura assistencial a tot el territori estatal; proporcionen atenció i seguiment multidisciplinari; garanteixen la continuïtat de l’atenció entre diferents etapes de vida del pacient (infant-adult) i nivells assistencials i actuen com a nodes de formació d’altres professionals. A hores d’ara, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que és qui atorga aquest reconeixement, ha reconegut un total de 281 CSUR a hospitals de tot l’estat, que tracten 70 patologies diferents. L’acreditació com a CSUR permet, a més, la integració a les Xarxes Europees de Referència (ERN).

L’Hospital Universitari de Bellvitge compta amb un total d’11 Centres, Serveis i Unitats de Referència (CSUR) del Sistema Nacional de Salud en patologies d’oftalmologia, cirurgia, esclerosi múltiple, trasplantament renal creuat, infeccions osteoarticulars i sarcomes.

Read more

I JORNADA CONJUNTA SOBRE ELA DE L’HOSPITAL DE BELLVITGE, L’HOSPITAL DEL MAR I LA FUNDACIÓ MIQUEL VALLS

Per primera vegada, les Unitats Multidisciplinàries d’ELA i Malaltia de Motoneurona (MM) de l’Hospital Universitari de Bellvitge i de l’Hospital del Mar, en col·laboració amb la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, uneixen forces per organitzar una Jornada conjunta sobre l’ELA/MMTindrà lloc a CaixaForum Barcelona el 21 de juny, Dia Internacional de l’ELA, a les 9 del matí. La inscripció a la Jornada és totalment gratuïta, tot i així cal confirmar-ne la participació al correu comunicacio@fundaciomiquelvalls.org ja que les places son limitades.

L’objectiu d’aquesta jornada és donar visibilitat i actualitzar diferents àrees de la malaltia: la recerca bàsica, aspectes clínico-assistencials i la visió del propi malalt i del seu entorn. Tots aquests temes seran abordats per experts en ELA i Malaltia de la Motoneurona (MM) al llarg de tota la Jornada.

 L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa complexa, que està suposant un repte a molts nivells: des de la vessant més bàsica per comprendre els seus mecanismes, el seu maneig en la pràctica diària, sense oblidar les particularitats del sistema sanitari per garantir una assistència de qualitat a aquests malalts.
La Jornada començarà a les 9h amb la benvinguda, tot seguit es realitzaran ponències relacionades amb la investigació bàsica,  la importància de la col·laboració entre Unitats Multidisciplinàries i recerca, també s’aprofundirà en aspectes com la disfàgia en l’ELA/MM i sobre la genètica. Finalment es tancarà aquesta primera Jornada conjunta amb una taula rodona sobre el Pacient Expert, explicant què és i perquè és important a l’actualitat pels diferents estudis que s’estan portant a terme relacionats amb la malaltia.

Podeu trobar aquí el Programa sencer de la Jornada del Dia Internacional de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica.

Us hi esperem!

Read more

SERGI ROBERTO, FA UN GEST PER L’ELA PER DONAR SUPORT A TOTS ELS AFECTATS

Sergi Roberto, futbolista del FC Barcelona, el dimecres 30 de gener, va marcar un dels gol del partit de Copa del Rei davant el Sevilla. Va celebrar aquest gol al camps fent un Gest per l’ELA, i el va voler dedicar, tal i com va escriure després a les seves xarxes socials, a la seva mare i a totes les persones afectades d’ELA.

Volem donar les gràcies a en Sergi per fer aquest Gest per l’ELA tot donant visibilitat a tots els afectats que pateixen ELA i altres malalties de la motoneurona amb la campanya de difusió de la malaltia que portem a terme des de la Fundació Miquel Valls des de fa anys. 

Read more

ENTREVISTA SANDRA BLAVI, PSICÓLOGA DE LA FUNDACIÓN MIQUEL VALLS

El Equipo del Departamento de Psicología de la Fundación Miquel Valls está formado por tres psicólogas que ofrecen atención, a domicilio y en las Unidades Funcionales de ELA/EM de los principales hsopitales de referencia, a los afectados de ELA que lo requieran y a sus familias. 

A continuación, podéis leer la entrevista a Sandra Blavi, una de las psicólogas de la Fundación.

  • ¿Conocías la ELA antes de trabajar en la Fundación Miquel Valls?

Había oído hablar de la ELA sí, pero ni mucho menos la conocía en profundidad. Es una enfermedad socialmente poco conocida y, además, en mi caso no tenía ninguna persona próxima.

  • ¿Cuál es la función de las psicólogas de la Fundación Miquel Valls?

Las psicólogas de la Fundación Miquel Valls intentamos ofrecer una atención paliativa cálida, sensible y humana, entendiendo cuál son las necesidades y la voluntad respeto a la hora de recibir nuestro apoyo en esta etapa de la vida. El objetivo es ofrecer un clima de confianza dónde se pueda verbalizar las preocupaciones y temores que tiene la persona. Ofrecemos también una atención psicológica y un trabajo emocional que ayudan a facilitar la adaptación a las nuevas vivencias, teniendo en cuenta si es necesaria, la esfera espiritual y religiosa. Además del acompañamiento a la propia persona, realizamos atención a los familiares tanto a lo largo de la enfermedad, como en el proceso de duelo. Otra tarea que ofrecemos, es el apoyo a los otros profesionales de referencia que están en contacto directo con la persona afectada.

Todas estas visitas las realizamos a nivel hospitalario en las unidades especializadas, así como a domicilio, que ofrecemos en toda Cataluña.

  • El Departamento de psicología es parte del “Programa de Atención integral a personas con enfermedades avanzadas” de la obra social “la Caixa”, ¿en qué consiste este programa y como mejora la calidad de vida de los afectados de ELA?

Desde el año 2015, el departamento de psicología forma parte de este programa de la Obra Social de la Caixa. Hay 42 equipos extendidos por todo el territorio español, equipos que se conocen como a Equipos de Atención psicosocial (EAPS). El de la Fundación Miquel Valls es el único, actualmente, de todo el país especializado en ELA/MMN. Este hecho permite ofrecer una atención integral específica, cubriendo las necesidades presentes y las demandas en las áreas de la atención emocional, espiritual y social.

De esta manera nuestra especialización en esta enfermedad nos permite acercarnos de una manera más concisa teniendo en cuenta el momento presente, pero también delante de posibilidades futuras.

  • ¿Cuáles son las claves para ayudar a un/a afectado/a de ELA y a su familia?

Es complicado hablar en términos generales, cada cual vive la vida y las dificultades (en este caso la enfermedad) con sus particularidades. Puede haber dos personas con los mismos síntomas y que lo vivan de maneras totalmente diferentes, por lo que es importante tener en cuenta la propia visión personal de la persona que tenemos delante. Se trata básicamente de empatizar con la persona para tener en cuenta sus necesidades y poder marcar unos objetivos adecuados que se ajusten y orienten la intervención a seguir. Otro aspecto que contemplamos es el de empoderar a la persona, no desde la visión de la persona como enfermo, sino como a persona que es y con todos los recursos con los que cuenta a la hora de afrontar la situación que está viviendo. Todo esto dentro de un espacio de confianza donde permitimos la verbalización y la expresión de las emociones.

Acompañando siempre el ritmo de la persona en vistas de minimizar el malestar de la propia situación que se está viviendo.

  • Explícanos cuál es tu día a día como psicóloga de la Fundación Miquel Valls.

Mi tarea diaria es básicamente asistencial y en el domicilio. Este acercamiento permite evitar los desplazamientos del paciente y la complicada logística que supone a nivel familiar el hecho de tener que salir de casa. Paralelamente a esta asistencia, realizo otras tareas juntamente con el resto de compañeras del equipo como es la investigación. Además, realizamos formación y docencia con otros equipos con los que existe algún tipo de vinculación con la Fundación Miquel Valls.

  • ¿Qué supone para ti trabajar en la Fundación Miquel Valls y con los afectados de ELA y sus familias?

El trabajo de psicología lo considero como algo gratificante. Es un reto diario acompañar, con el objetivo de minimizar el sufrimiento ante dificultades como podrían ser: el diagnóstico de una enfermedad neurodegenerativa, la propia evolución de esta o las diferentes pérdidas que pueden desencadenarse.

Para mi trabajar en la Fundación Miquel Valls, supone una gran oportunidad personal y profesional, para contribuir a la mejora de la calidad de vida de las personas afectadas de ELA/MMN y sus familiares.

Read more

Serveis socials, un servei per a tothom

En la societat actual no tothom disposa de les mateixes oportunitats per aconseguir una bona qualitat de vida, és un deure de l’Administració aconseguir el major grau de benestar comú.  Per aquest motiu neixen els serveis socials, com a un conjunt de prestacions i serveis de caràcter públic adreçat a totes aquelles persones que es trobin en una situació de necessitat.

La primera llei de serveis socials a Catalunya data de l’any 1985, centrava el seu objectiu en la descentralització i coordinació del poder donant a les diferents comunitats autonòmiques la presa de decisions en la política social per tal d’arribar a més sol·licitants. Vivim en una societat que es troba en un constant canvi i evolució, és per aquest motiu que aquesta llei s’ha d’anar ajustant a les demandes de la població. Actualment es troba en vigor la llei 12/2007 de l’11 d’octubre que regula el sistema de serveis socials al territori de Catalunya per a garantir un accés universal i de forma efectiva amb la finalitat de promoure la justícia social.

Els serveis socials es divideixen en dos sectors:

Els serveis socials bàsics els trobem en el primer nivell, podríem etiquetar-los com la porta d’entrada als serveis socials.  Atenen a tots els ciutadans que ho demandin per a assessorar-los, valorar la seva situació, oferir informació i realitzar un diagnòstic social. Està compost per professionals que atenen als usuaris de forma personalitzada per determinar quina és la prestació/servei més adient o la derivació a un altre professional més especialitzat.  

Al segon nivell trobem els serveis socials especialitzats, aquells que per dificultats o situacions socials amb una determinada complexitat es necessiten abordar amb uns recursos específics. 

La coordinació entre els dos nivells és un punt important per tal d’oferir un servei de qualitat i personalitzat de cada problemàtica. Per això, el treball en xarxa és vital per proporcionar una bona atenció. 

Per a accedir-hi, ens hem de dirigir al centre de serveis socials bàsics del nostre municipi o comarca en la qual estem empadronats. Des d’allà l’equip multidisciplinari ens oferirà informació, assessorament i orientació que ens permetrà accedir a un recurs, servei o prestació determinada, o en el seu defecte la derivació als serveis socials especialitzats. 

Segons la llei d’estrangeria en vigor, tota persona que no estigui empadronada a cap municipi de la comunitat autònoma i es trobi en una situació de necessitat bàsica es podrà adreçar als serveis socials en busca de socors. De la mateixa manera la llei del menor també empara a l’administració a vetllar per a que es compleixin tots els drets dels menors d’edat estiguin o no empadronats.

La Cartera de serveis socials determina el conjunt de prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública i és l’instrument que assegura l’accés a les prestacions garantides de la població que les necessiti. Aquest document defineix cada tipus de prestació, així com la població a qui va dirigida, l’establiment o equip professional que l’ha de gestionar, els perfils i les ràtios de professionals, els estàndards de qualitat i els criteris d’accés. 

Els serveis socials ens poden oferir diferents tipus de prestacions:

Les prestacions de serveis, que són totes aquelles actuacions que realitzen els professionals en l’àmbit de prevenció, protecció, atenció, assessorament, etc. Aquest primer nivell sempre serà necessari i complementari a totes les altres prestacions ja que serà el professional qui detecti la necessitat i sol·liciti els suports adients.

D’altra banda trobem les prestacions econòmiques que engloben totes les aportacions monetàries que es realitzen des de l’administració per a un usuari amb l’objectiu de pal·liar una  mancança específica.

Per acabar, les prestacions tecnològiques són les últimes que han entrat a formar part d’aquest catàleg de serveis. Dintre d’aquest grup trobem la teleassistència domiciliària, la assistència tecnològica, etc. 

La situació actual dels serveis socials es preocupant. Des de l’any 2008, moment en que comença la crisi econòmica espanyola, la demanda no ha parat d’augmentar i paral·lelament els recursos cada vegada són més escassos. No obstant els professionals treballen sense parar per aconseguir el màxim benestar social.

Des del Departament de Treball Social de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls ens coordinem amb els Serveis Socials dels municipis dels afectats ja que l’ELA/MMN és una malaltia complexa que requereix de molts recursos socials. Treballant de manera multidisciplinària facilitem i agilitzem la tramitació de recursos evitant desplaçaments i esperes innecessàries, contribuint així a que els afectats i les seves famílies tinguin una millor qualitat de vida.

Si teniu algun dubte sobre els serveis socials o sobre els recursos que pot proporcionar no dubteu a contactar amb nosaltres o directament amb la vostra Treballadora Socials de referència de la Fundació.

Departament de Treball Social de la
Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
 
Read more