Blog

Quan pensem en factors psicosocials ens referim a aquells factors que estan formats per característiques socials, com la influència de grups familiars o laborals, culturals i psicològics com les actituds, les creences i els factors de la personalitat. Es coneix que aquests factors poden influir en l’afrontament psicològic de les malalties cròniques, i l’ELA és una d’elles.

De factors psicosocials n’hi ha molts, en centrarem a parlar sobre alguns d’ells, com són: la capacitat de resiliència, les estratègies d’afrontament i el recolzament social i familiar.

En primer lloc, per resiliència entenem la capacitat que tenen les persones per afrontar, sobreposar-se i ser enfortit o transformat per experiències d’adversitat. Si ens posem a reflexionar, segur que podem pensar en persones que, davant de situacions complexes, han pogut sostenir-les i superar-les amb major facilitat que d’altres; aquí entendríem que algunes persones tenen més capacitat de resiliència que d’altres. Creiem que aquesta és una capacitat que es pot treballar.

La resiliència té efectes positius en la salut física, psicològica, en l’àmbit espiritual, social i cognitiu. També podem veure com les persones resilients tenen menys nivells de depressió i més qualitat de vida.

D’altra banda, les estratègies d’afrontament són els esforços cognitius i conductuals per a dirigir demandes específiques externes i/o internes que són valorades com a sobrecàrrega o excedeixen els recursos de la persona. Hem de recordar que cadascú té les seves pròpies estratègies d’afrontament que li han sigut útils en situacions complexes del passat. Per exemple, aquelles persones que el sentit de l’humor els hi ha sigut útil (sempre i quan no s’utilitzi per emmascarar situacions doloroses) el poden utilitzar per minimitzar el grau de malestar que estan sentint en una situació determinada. Un altre estil d’afrontament seria aquell en el que ens centrem en l’emoció o el problema que tenim davant, entenent que allò que estem vivint ens genera malestar i ens permetem expressar aquesta tristesa o ràbia entenent que és adaptativa a l’experiència d’aquell moment.  

Per recolzament social s’entén el grau en que les necessitats socials bàsiques de les persones estan satisfetes a través de la interacció amb els altres. El fet de tenir una bona xarxa social ajuda a poder compartir i alleugerir el malestar emocional. Entenent que som éssers socials, necessitem dels altres, el fet de sentir-nos integrats, recolzats i compresos, ens permet fer front a les adversitats millor que de manera aïllada.

Aquest recolzament està vist que té un paper molt important en el procés d’adaptació a les malalties cròniques, ja que pot prevenir l’aparició de respostes associades a l’estrès psicològic, a la poca adherència al tractament i a l’aïllament social.

La influència d’aquests factors ens pot impactar de forma positiva en la manera com anirem afrontant la malaltia, mantenint la percepció de control, afavorint el procés d’adaptació i disminuint situacions d’indefensió. Sempre i quan aquestes estratègies siguin autèntiques i tinguin a veure amb els recursos personals de cadascú.

Aquests factors psicosocials seran molt variables, ja que depenen de diversos components, com el tipus de malaltia, les característiques de la persona, les seves circumstàncies i el seu entorn social, d’entre altres. Generalment, observem que les persones més optimistes afavoreixen l’adopció d’estratègies d’afrontament més eficaces.

El nostre objectiu des de l’equip de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls és poder acompanyar a identificar i reforçar els recursos personals que té cadascú per fer front al procés de malaltia.

Equip de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (adherit al Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”)