El febrer del 2026 mitjans de tot el país es van fer ressò d’una notícia sobre un possible avenç en la detecció precoç de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) mitjançant l’anàlisi de cèl·lules sanguínies¹. La investigació, liderada per la Dra. Valle Palomo a IMDEA Nanociencia, es va publicar a l’article científic “Agregación del proteoma en células derivadas de pacientes con Esclerosis Lateral Amiotrófica para la evaluación de fármacos personalizada”². L’estudi proposa utilitzar limfòcits obtinguts de mostres de sang per estudiar processos cel·lulars característics de la malaltia i provar tractaments de manera personalitzada. No obstant això, com passa sovint en ciència, la troballa és prometedora, però encara és lluny de convertir-se en una eina clínica. Comprendre què han descobert exactament els investigadors ens ajuda a situar aquest avenç en el seu context real.
El context biològic: agregats anòmals de proteïnes
L’ELA és una malaltia neurodegenerativa en què les motoneurones, les cèl·lules del sistema nerviós encarregades de controlar els músculs, van perdent capacitats i morint progressivament. Un dels mecanismes cel·lulars més estudiats en aquesta malaltia (i en altres malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson) és l’agregació anòmala de proteïnes. En el cas de l’ELA, una d’aquestes proteïnes és la TDP-43³.
En cèl·lules sanes, la TDP-43 es troba principalment al nucli cel·lular, on participa en processos essencials com la regulació de l’expressió gènica. No obstant això, en molts pacients amb ELA, la proteïna TDP-43 pateix una modificació anòmala anomenada hiperfosforilació. Això significa que s’hi afegeixen grups de molècules de fosfat en llocs indeguts de la proteïna, cosa que n’altera l’estructura. Quan això ocorre, la proteïna canvia de forma, perd la seva funció normal i tendeix a unir-se amb altres còpies mal plegades, formant els anomenats “agregats” fora del nucli, al citoplasma de les motoneurones. Aquests agregats anòmals de proteïna són tòxics per a la motoneurona i contribueixen al procés de neurodegeneració³.
Un enfocament diferent: estudiar cèl·lules sanguínies
En lloc d’estudiar neurones directament, ja que no es poden obtenir de pacients vius, l’equip de recerca va explorar una alternativa més accessible: les cèl·lules de la sang. A la sang circulen limfòcits, cèl·lules del sistema immunitari que es poden aïllar al laboratori. Els investigadors van prendre limfòcits de pacients amb ELA i els van sotmetre a un procés anomenat immortalització, que permet treballar durant setmanes o mesos amb cèl·lules obtingudes directament dels pacients⁴.
En analitzar aquestes cèl·lules, els investigadors van observar que els limfòcits immortalitzats provinents de pacients amb ELA esporàdica mostraven nivells més elevats d’agregats proteics que els d’individus sans, tal com sabem que ocorre en les motoneurones dels pacients. Això suggereix que algunes alteracions cel·lulars característiques de la malaltia també podrien, en alguns casos, detectar-se en cèl·lules sanguínies. Per tant, els limfòcits podrien ser útils com a model de laboratori, ja que les cèl·lules sanguínies són més accessibles i es poden obtenir fàcilment dels pacients².
Un possible ús: provar tractaments de manera personalitzada
Un cop establert aquest model cel·lular, els investigadors van explorar una segona possibilitat: avaluar la resposta de les cèl·lules de cada pacient a diferents fàrmacs. Per fer-ho, van provar compostos que ja havien mostrat potencial en altres estudis, com inhibidors (bloquejadors) de quinases, que són els enzims responsables d’afegir grups fosfat a proteïnes com la TDP-43. En teoria, si el model en limfòcits actués com s’esperava, bloquejar aquests enzims podria evitar la hiperfosforilació de la proteïna i reduir la formació dels agregats tòxics esmentats anteriorment⁵.
Alguns d’aquests fàrmacs van mostrar una certa reducció de l’agregació proteica en limfòcits quan s’analitzaven els resultats de manera global. Tanmateix, en estudiar les cèl·lules de cada pacient per separat, la resposta variava molt entre individus². Aquest resultat reflecteix una realitat ben coneguda en l’ELA: la malaltia és extremadament heterogènia. Els pacients poden presentar diferents causes genètiques, símptomes inicials o velocitats de progressió. Precisament per això, eines com aquest model cel·lular podrien ajudar en el futur a avaluar quins tractaments funcionen millor en cada pacient, un pas important cap a la medicina personalitzada².
És important aclarir que l’estudi no pretén buscar nous fàrmacs, sinó generar un model cel·lular de laboratori accessible per al desenvolupament de fàrmacs i, en el futur, poder estudiar com cada pacient reaccionaria a les diferents teràpies disponibles.
Mirant al futur
Tot i que encara queda molt camí perquè aquestes tècniques es tradueixin en aplicacions clíniques, en ciència els grans canvis rarament es produeixen d’un dia per l’altre. Abans de poder provar fàrmacs en aquest sistema, els investigadors van haver de demostrar que les alteracions proteiques observades en les neurones també apareixen en limfòcits, que aquestes cèl·lules es poden mantenir de manera estable en cultiu i que el model reprodueix característiques rellevants de la malaltia. Cadascun d’aquests passos representa un petit avenç. La notícia no anuncia una cura immediata ni una nova prova diagnòstica disponible demà, però sí que indica que la recerca està explorant noves maneres d’entendre l’ELA i d’apropar-se a un objectiu fonamental de la medicina moderna: detectar la malaltia com més aviat millor i desenvolupar tractaments adaptats a cada pacient.
Autors
Marta Vela Martínez¹, Pol Mengod Soler¹i Dr. Pol Andrés Benito²
1. Investigadora Predoctoral en el grupo de Neurogenética y Enfermedades Neurológicas del Centro de Investigación Biomédica de Bellvitge (IDIBELL).
2. Investigador Principal en el Grupo de Estudio de Cognición y Conducta del Instituto de Investigación Biomédica de Lleida (IRBLleida).
Referències
- ¿Se puede detectar la ELA de una manera precoz, rápida y poco invasiva? La Vanguardia
[Internet]. 2026 Feb 23 [citado 2026 Mar 18]. Disponible en:
https://www.lavanguardia.com/ciencia/20260223/11451382/detectar-ela-manera-precozrapida-poco-invasiva.html - Pérez de la Lastra Aranda C, Tosat-Bitrián C, Porras G, Dafinca R, Muñoz-Torrero D, Talbot K,
Martín-Requero Á, Martínez A, Palomo V. Proteome aggregation in cells derived from amyotrophic lateral sclerosis patients for personalized drug evaluation. ACS Chem Neurosci. 2024 Nov 6;15(21):3945-3953. DOI:10.1021/acschemneuro.4c00328 - Cohen TJ, Lee VM, Trojanowski JQ. TDP-43 functions and pathogenic mechanisms implicated in TDP-43 proteinopathies. Trends Mol Med. 2011 Nov;17(11):659-67. DOI:10.1016/j.molmed.2011.06.004
- Posa D, Martínez-González L, Bartolomé F, Nagaraj S, Porras G, Martínez A, Martín-Requero Á. Recapitulation of pathological TDP-43 features in immortalized lymphocytes from sporadic ALS patients. Mol Neurobiol. 2019 Apr;56(4):2424-2432. DOI: 10.1007/s12035-018-1249-8
- Alquézar C, Salado IG, de la Encarnación A, et al. Targeting TDP-43 phosphorylation by Casein Kinase-1δ inhibitors: a novel strategy for the treatment of frontotemporal dementia. Mol Neurodegener. 2016;11:36. DOI:10.1186/s13024-016-0102-7
