La transferència és la mobilització, el traspàs, d’una persona d’un espai físic a un altre, com per exemple el pas d’una cadira a una altra, a una butaca o al llit.
Existeixen moltes tècniques de transferència que, segons l’estat funcional de la persona, així com el suport que ofereixi el cuidador principal, es realitza una o altra. Algunes també poden requerir la utilització de productes de suport com ara una taula de transferències, un disc giratori o l’ús de grues.
En el moment de realitzar una transferència, tant si la persona és autònoma per fer-ho com si necessita l’ajuda d’una altra persona, intervenen diferents factors que poden facilitar-la o no. S’ha de tenir en compte l’entorn físic, les alçades dels llocs on s’acostuma a seure, les profunditats dels seients, els recolzaments com baranes o recolzabraços, així com consideracions a nivell corporal, tant de la persona com del cuidador.
En aquest article volem recollir alguns consells pràctics de posicionament per afavorir que la persona, sigui afectada d’ELA o tingui alguna malaltia o limitació que no li permeti fer les transferències, segueixi participant en aquestes i/o garantir la seguretat tant de la persona afectada com de la cuidadora.
• Posicionament dels peus i angle dels genolls: Els peus han d’estar ben recolzats a terra, amb un calçat adequat, han d’estar situats lleugerament per darrere del punt de gravetat (una mica endarrerits respecte als genolls) i separats a l’alçada dels malucs per augmentar la base de sustentació durant el moviment.
Si, per contra, els peus estan col·locats molt endavant, com es veu a la imatge, cal fer molta força abdominal per aixecar-nos. Us animem a fer la prova.
En aquesta imatge es veu de manera exagerada, però quan estem asseguts en llocs que tenen més profunditat de seient, com són les butaques, l’angle dels genolls acostuma a ser més obert que quan estem en una cadira. Per resoldre-ho, haurem d’avançar el cul, tal com expliquem en el punt següent.
• Avançar o retrocedir el cul quan estem asseguts: Quan estem asseguts, el que fa que no puguem avançar o retrocedir el cul són els isquions (ossos situats sota el cul). Una manera de facilitar aquesta maniobra és lateralitzar el cos cap a un costat, permetent aixecar un gluti i avançar la cama; a continuació, fem el mateix amb l’altre hemicòs. Aquest moviment de costat a costat ens permet tant avançar com retrocedir. Per tant, quan estem asseguts en un espai físic profund, intentarem que el cul quedi cap a la vora del seient; així, l’angle dels genolls i el posicionament dels peus serà més adequat per facilitar el fet d’aixecar-nos.
• Per últim, i el més important, flexionar el tronc cap endavant: Si ens fixem en el moviment normal quan ens aixequem de qualsevol cadira, no ens aixequem amb el cos recte; el tronc es flexiona cap endavant per generar l’impuls suficient i acabar de posar-nos drets. Aquest punt és rellevant quan el cuidador principal ha de donar un punt de suport en la transferència. Moltes vegades, només acompanyant la persona afectada cap a aquesta direcció, aquesta pot participar més.
Facilitant el moviment normal, estem potenciant l’autonomia i la participació de la persona en una activitat bàsica de la vida diària. Això permet apoderar-la, que senti que dirigeix el moviment i que es respecten els seus temps.
Si necessiteu assessorament en transferències, podeu contactar amb la vostra terapeuta ocupacional de referència de la Fundació per poder valorar cada cas concret en els vostres entorns habituals.
Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls
