Blog

L’1 d’octubre d’aquest any es va publicar a la revista Nature un article per el Dr. T. Michaelis del Centre per la Autoimmunitat i la Inflamació, que forma part de l’Institut per la Immunologia de la Jolla, Californa, Estats Units. Aquest article es titula: Resposta autoimmune a la proteïna C9orf72 en l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)¹. L’article és tan interessant com dens i cal llegir-lo amb calma per a captar tots els matisos. A continuació explicaré de forma senzilla i divulgativa què han trobat en aquest treball i quines implicacions indiquen els autors que això podria tenir en el futur.

Abans de començar amb l’explicació però, voldria fer una parada en el camí per a reflexionar sobre com es va divulgar aquesta noticia per els mitjans de comunicació. Com he dit l’article té matisos, igual que el llenguatge, i modificar algunes paraules d’una frase pot fer que el seu sentit canviï totalment. En aquest sentit, alguns mitjans de comunicació van escriure titulars que podrien donar lloc a malentesos, mentre que d’altres directament van escriure titulars sensacionalistes traient totalment de context el que s’explica a l’article. He classificat els titulars en tres grups per a fer més visible aquest fet, sent els sensacionalistes els majoritaris:

• Titulars fidedignes a la informació del article:
  • “La ELA parece tener un componente autoinmune” de la agencia EFE i publicat per Swissinfo² i per el Diario de León³.
  • “La ELA podría tener un componente autoinmune” publicat per la Associació ELA Andalusia⁴.
• Titulars que tot i ser correctes poden donar lloc a malentesos:
  • “Hallan pruebas de que la ELA actúa como una enfermedad autoinmune, lo que abre una vía a posibles nuevos tratamientos” publicat per ElDiario.es⁵.
  • “Descubierta por primera vez una proteína que causa una reacción autoinmune en la ELA” publicat per La Vanguardia⁶.
• Titulars sensacionalistes que treuen l’article de context:
  • “Descubren que la ELA es una enfermedad autoinmune” publicat per La Razón⁷.
  • “Un estudio sugiere que la ELA es una enfermedad del sistema inmunológico” publicat per ABC⁸.
  • “La ELA, ¿otra patología autoinmune? Científicos apuntan a un cambio de paradigma” publicat per El Confidencial⁹.
  • “Un estudio desvela que la ELA es una enfermedad autoinmune y abre la puerta a nuevos tratamientos” publicat per Telecinco¹⁰.

Tots entenem que els titulars dels articles han de cridar l’atenció per a que la gent vulgui llegir, però en ciència cal anar molt en compte amb el que s’afirma, ja que molts cops les coses son massa complexes per a resumir-les en una sola frase. Des d’aquí voldria encoratjar a qui escriu les noticies a tenir més precaució amb els titulars, donat que poden tenir una repercussió important en la societat. Per altra banda, vull animar a tothom a anar més enllà del titular i llegir les noticies senceres, encara que sigui de forma ràpida i en diagonal, ja que així serà més complicat que ens indueixin a un error.

Ara sí, centrant-nos en l’article científic publicat per en Dr. T. Michaelis et al. Es coneix que la inflamació és un procés característic en les regions afectades per les malalties neurodegeneratives. Diversos estudis previs ja havien suggerit una participació del sistema immune en la ELA, però cap no havia identificat abans un autoantigen clar com el que descriu aquest treball. La hipòtesi de la que parteixen els autors és que els limfòcits T, un tipus de cèl·lula defensiva que patrulla buscant possibles amenaces, podrien contribuir a la ràpida pèrdua de neurones en l’ELA reconeixent algun element propi¹.

El fet que una cèl·lula del sistema immune reconegui una molècula pròpia del mateix organisme no implica necessàriament una malaltia autoimmune. Aquest fenomen s’anomena autoimmunitat, però perquè una malaltia sigui considerada autoimmune, aquest reconeixement i la resposta resultant han de ser la causa principal de la patologia ¹¹. En diverses malalties, es poden observar respostes autoimmunes com a un element més de la patologia, sense que això signifiqui que la malaltia sigui, en essència, autoimmune. Aquesta distinció és fonamental per entendre el treball publicat.

Per a comprovar la seva hipòtesi, els autors van analitzar mostres de sang (PBMC) de 40 persones amb ELA i 28 controls sans; van expandir al laboratori les cèl·lules rares i, després de reestimular-les amb fragments de proteïnes, van mesurar la secreció de IFNγ, IL‑5 i IL‑10 mitjançant diferents assaigs¹.

En aquest estudi van veure que els diferents tipus de limfòcits T es trobaven en diferents proporcions en pacients d’ELA al comparar els perfils de les cèl·lules sanguínies amb mostres control¹. Al exposar aquestes cèl·lules a fragments de proteïnes molt importants en la ELA, com TDP‑43 o SOD1, no van veure que les cèl·lules de pacients reaccionessin més que les cèl·lules control. En canvi, els limfòcits T de pacients amb ELA sí que reaccionaven significativament més en estar exposats a trossos de la proteïna C9orf72¹.

Per entendre la resposta que donaven les cèl·lules van mesurar tres molècules: una pro‑inflamatòria (IFNγ), una antiinflamatòria (IL‑5) i una altra que segons el context és pro- o antiinflamatòria (IL‑10). Curiosament, en pacients amb ELA hi havia més pacients que tenien una resposta antiinflamatòria on les molècules que més augmentaven eren IL‑5 o IL‑10 (68.4% combinant les dues respostes), mentre que en controls era majoritària la resposta proinflamatòria de IFNγ (54.9%)¹. A més, aquest tipus de resposta sembla ser específica de la ELA, ja que cèl·lules de pacients amb Alzheimer o Parkinson no mostren la mateixa polarització; en aquests dos casos, la resposta enfront C9orf72 era principalment proinflamatòria mediada per IFNγ¹.

Cal tenir present però que la IL‑10 té una doble cara: pot modular la inflamació de manera protectora, però també pot inhibir respostes immunitàries necessàries en determinats contexts. Per tant, la presència d’una resposta IL‑10 no implica que sempre sigui antiinflamatòria, però considerant el tipus cel·lular i el context, a priori podríem relacionar més aquesta resposta amb la de la IL‑5 que amb la de la IFNγ.

Un altre punt interessant de l’article és envers els pacients que tenen variants genètiques a C9orf72, el gen afectat en la majoria de pacients (~40% dels casos) que tenen ELA familiar a Europa¹², que representen un 5-10% dels casos totals. Aquests pacients tenien significativament una major reacció autoimmune mediada per les molècules antiinflamatòries (IL 5 i IL 10), mentre que no hi havia una diferència significativa en quant a la resposta proinflamatòria (IFNγ).

Per acabar amb els resultats de l’article, també van trobar que els pacients que segons un model predictiu tenen un temps de supervivència més llarg presenten nivells significativament més alts de la resposta mediada per la IL‑10, molt probablement amb la seva funció antiinflamatòria¹.

En resum, a l’article s’ha identificat un element que dona lloc a una resposta immunitària que podria influir en la progressió dels pacients i que podria estar present des de les fases inicials de la malaltia, tot i que a priori res demostra que pugui ser la causa. Hi ha tant resposta proinflamatòria com antiinflamatòria, sent aquesta segona la majoritària en pacients d’ELA. Això indica que la resposta immune no té perquè ser necessàriament perjudicial. Els autors plantegen la hipòtesi que, al principi de la malaltia, la resposta podria ser protectora (antiinflamatòria) i que posteriorment podria virar cap a una resposta proinflamatòria que accelera la progressió i contribueix a la mort de neurones i oligodendròcits a causa de l’alteració de l’equilibri inflamatori. Tot i això, aquestes són hipòtesis que requereixen comprovació experimental i mecanística addicional.

Aquest estudi obre noves línies de recerca —mecanismes, vies i tipus cel·lulars implicats— i planteja la possibilitat teòrica d’estratègies terapèutiques específiques basades en la modulació de respostes específiques de certs subgrups de limfòcits T¹. Però cal recordar que es tracta de pistes inicials: la traducció d’aquestes troballes a tractaments efectius requerirà dades mecanístiques sòlides i assajos clínics rigorosos.

Pol Mengod Soler

Investigador Predoctoral al grup de Neurogenètica i Malalties Neurològiques del Centre d’Investigació Biomèdica de Bellvitge.

Referències:

1. Tanner Michaelis, Cecilia S Lindestam Arlehamn, Emil Johansson, April Frazier, James D Berry, Merit Cudkowicz, Namita A Goyal, Christina Fournier, Allison Snyder, Justin Y Kwan, Jody Crook, Elizabeth J Phillips, Simon A Mallal, John Ravits, Karen S Marder, John Sidney, David Sulzer, Alessandro Sette. Autoimmune response to C9orf72 protein in amyotrophic lateral sclerosis. Nature. 2025 Oct 1. [Epub ahead of print]. doi:10.1038/s41586-025-09588-6. PubMed PMID: 41034581.
2. Swissinfo (Suiza)
   Agencia EFE. La ELA parece tener un componente autoinmune. Swissinfo [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]; Disponible en: https://www.swissinfo.ch/spa/la-ela-parece-tener-un-componente-autoinmune/90099939
3. Diario de León (España)
   Agencia EFE. La ELA puede tener un componente autoinmune. Diario de León [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]; Disponible en: https://www.diariodeleon.es/sociedad/251001/2061551/ela-componente-autoinmune.html
4. ELA Andalucía
   Asociación ELA Andalucía. La ELA podría tener un componente autoinmune [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.elaandalucia.es/la-ela-podria-tener-un-componente-autoinmune/
5. ElDiario.es
   Hallan pruebas de que la ELA actúa como enfermedad autoinmune. ElDiario.es [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.eldiario.es/sociedad/hallan-pruebas-ela-actua-enfermedad-autoinmune-abre-via-posibles-nuevos-tratamientos_1_12647508.html
6. La Vanguardia
   Descubierta por primera vez proteína causa reacción autoinmune en ELA. La Vanguardia [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.lavanguardia.com/ciencia/20251001/11115586/descubierta-primera-vez-proteina-causa-reaccion-autoinmune-ela.html
7. La Razón
   Descubren que ELA es enfermedad autoinmune. La Razón [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.larazon.es/salud/descubren-que-ela-enfermedad-autoinmune_2025100168dd23cc771e4a2d53269c65.html?outputType=amp
8. ABC
   Estudio sugiere que ELA es una enfermedad del sistema inmunológico. ABC [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.abc.es/salud/enfermedades/estudio-sugiere-ela-enfermedad-sistema-inmunologico-20251001140130-nt.html
9. El Confidencial
   La ELA, ¿otra patología autoinmune? El Confidencial [Internet]. 1 oct 2025 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.elconfidencial.com/salud/2025-10-01/la-ela-otra-enfermedad-autoinmune_4219958/
10. Telecinco
    Estudio afirma que ELA es enfermedad autoinmune, abre nuevas vías terapéuticas. Telecinco Noticias [Internet]. 2025 oct 1 [citado 2025 oct 9]. Disponible en: https://www.telecinco.es/noticias/salud/20251001/estudio-ela-enfermedad-autoinmune-nuevos-tratamientos_18_016746841.html
11. National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine. Chapter 2: Background on Autoimmune Diseases. In: Enhancing NIH Research on Autoimmune Disease. Washington (DC): National Academies Press (US); 2022. doi:10.17226/26554. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK605884/
12. Iacoangeli A, Al Khleifat A, Jones AR, Sproviero W, Shatunov A, Opie-Martin S, Alzheimer’s Disease Neuroimaging Initiative, Morrison KE, Shaw PJ, Shaw CE, Fogh I, Dobson RJ, Newhouse SJ, Al-Chalabi A. C9orf72 intermediate expansions of 24–30 repeats are associated with ALS. Acta Neuropathol Commun. 2019 Jul 17;7(1):115. doi:10.1186/s40478-019-0724-4.