En el darrer butlletí electrònic de l’equip de psicologia de la Fundació, parlàvem de diversos recursos de lectura amb contingut específic en la temàtica de dol o de la pròpia malaltia d’ELA, amb la idea de poder connectar amb altres vivències personals que nosaltres mateixos podem estar travessant.
La lectura té uns beneficis com aportar-nos informació externa per ampliar o contrastar el coneixement, representar un marc de reflexió i permetre incorporar una nova mirada diferent a la nostra, des d’una altra perspectiva. Es tracta doncs, d’aprofundir en un determinat tema d’interès en els que interessa conèixer més, i descobrir, podent connectar a l’hora amb experiències que puguin tenir altres persones.
Ara, en aquest article, volem reflexionar just sobre el procés invers: es tracta de l’escriptura. L’efecte en aquest cas és just al contrari, es tracta d’exterioritzar, enfocar i projectar cap a fora. Anem a veure amb una mica més de profunditat…
Escriure es pot fer en diferents nivells, des d’un escrit poc estructurat (com una llista d’activitats, emocions i pensaments sense masses reflexions ni filtre o anotacions en un WhatsApp) a quelcom formal i més estructurat com que el faríem conversant a través de la parla cap a una altra persona, però en aquest cas sobre un document en blanc. Amb la diferència que no tenim un interlocutor directe (o almenys pel moment, més endavant veurem opcions relacionades cap als demés més enllà de l’objectiu personal).
A continuació us proposarem diferents tipus d’escriptura o diferents objectius per encoratjar-vos a practicar el que més us agradi o sembli interessant.
En uns moments en què em puc sentir més perdut o desorientat anotar un llistat de les activitats plaents prèvies a la malaltia pot suposar un ancoratge a l’hora de ser una font inspiradora d’activitats que es podrien mirar d’adaptar a la situació actual, així com detectar i anotar activitats en el present que m’aporten plaer. Per exemple: “Avui agraeixo: que m’hagi contactat aquella amiga, tenir aquest espai de calma, etc.” Per petits que siguin, la gratitud té una repercussió directe en el món emocional.
Redactar un escrit més elaborat també pot tenir efectes terapèutics, com per exemple posar ordre a possibles idees que potser mentalment tenim desordenades, ajudant a guanyar claredat mental i afavorir l’autoconeixement. Pot suposar una manera de plasmar emocions més intenses i aclaparadores com a una forma de posar paraules a les emocions, de reduir l’ansietat i l’estrès que podem sentir en un moment donat i afavorir l’expressió de les emocions com la tristesa o la ràbia. En ocasions l’escriptura també es pot fer servir a mode de recull autobiogràfic com a una forma de passar per diferents moments vitals, on el procés de malaltia que s’està vivint és un altra etapa a tenir en compte i a integrar.
L’escriptura és un recurs personal que no té tant a veure de si es tracta de l’afectat que està vivint l’ELA en primera persona o com a familiar que està acompanyant i cuidant. En ambdós casos és beneficiosa la introspecció. Específicament com a familiar, pot resultar útil o aconsellable no només en el transcurs de la malaltia sinó també en el procés de dol, en forma de diari personal contemplant els alts i baixos propis d’aquesta etapa o en moments més puntuals per ajudar a tancar, a expressar qüestions pendents o explicant com s’està vivint el procés.
Fins ara hem parlat més aviat dels beneficis de l’escriptura a nivell personal. No obstant també podem pensar en una escriptura orientada a l’altre. Com un llegat, es tractaria d’un escrit destinat a altres persones, vindria a ser com un “regal”. A qui podria anar orientat el nostre escrit?
Per una banda a persones d’un entorn familiar i proper, persones estimades per exemple a través d’una recepta d’un menjar que em surt molt bé i que m’agradaria que tinguin, mostrant l’agraïment per les coses que ha fet per mi aquella persona o un recull de la meva història biogràfica, d’entre altres. Per altra banda, dirigit a la comunitat com podria ser a través d’un conte o llibre escrit per sensibilitzar o difondre sobre la malaltia a un entorn més extens.
Des del departament de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (adherit al Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”) us aportem aquestes recomanacions, idees genèriques que poden servir a mode de pautes. De tot aquest recull, potser hi ha hagut alguna idea que us ha pogut ressonar i la vulgueu provar, us convidem a fer-ho. Tenint en compte que no sempre seran totes les tècniques igual de beneficioses per a tothom i poden resultar incitadores d’emocions amb les que podríem no comptar inicialment. No dubteu en consultar-nos en cas de necessitat o assessorament en el que us puguem acompanyar.
Departament de Psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Programa d’Atenció a Persones amb Malalties Avançades, Fundació “la Caixa”
