Articles d’interès

Ajudes per vestir i roba adaptada

Vestir-se és una activitat de la vida diària que es veu afectada quan la persona perd mobilitat a nivell de mans, com pot passar quan estem diagnosticats d’ELA. Manipulacions que requereixen pinça fina com pujar o baixar cremalleres, cordar o descordar botons o tasques que requereixen la prensió alhora d’agafar les peces de roba per col·locar-les, etc. Per poder salvar aquestes incomoditats o dificultats, des de Teràpia Ocupacional coneixem productes de suport que faciliten realitzar certes tasques, o fins i tot informació relacionada amb roba adaptada.

En primer lloc, us mostrem alguns utensilis per la tasca del vestit. Son productes assequibles que permeten mantenir l’autonomia en molts casos:

Corda-botons.

És important saber que ajuden a cordar, però no a descordar.

També és útil per pujar i baixar cremalleres.

Una alternativa a cordar botons, però que se segueixin veient és posar-hi velcro com es mostra a les imatges.

Calça-mitjons.

Probablement, necessitem que una tercera persona ens ajudi a col·locar els mitjons al calçador ja que el fet d’obrir el mitjó requereix certa força.

Calçador de sabates amb mànec llarg.

N’hi ha algun que inclou un ganxo a la part superior per poder acabar de col·locar jaquetes o camises.

A banda dels productes de suport, hi ha adaptacions que es poden confeccionar a casa mateix o amb una persona que s’hi dediqui; però també hi ha la possibilitat de comprar-la ja que hi ha marques de roba conegudes que tenen la seva línia de “roba adaptada” i d’altres que es dediquen exclusivament a fer aquest tipus de roba.

A més a més, l’elecció de la roba no es fa només de manera pragmàtica, si no que també es busca mantenir una estètica. No oblidem que l’autoimatge té un impacte directe en el nostre dia a dia. Per exemple, si hem de passar el dia asseguts en una cadira de rodes, per exemple, amb un pantaló convencional, el camal ens quedarà massa curt; probablement, els pantalons tampoc ens quedaran ben ajustats a la cintura (ens quedaran massa baixos), etc.

De fet, hi ha situacions on ens trobem dificultats amb la roba o el vestir-nos si perdem mobilitat a nivell de braços per acabar de col·locar la jaqueta, la camisa o els jerseis. Així com, en situacions en les que necessitem tenir força a les cames per pujar els pantalons, etc.

La roba adaptada es considera còmoda i pràctica alhora de posar ja que, a diferència de la roba que solem portar, per una persona que té la mobilitat reduïda, implica molts girs al llit (alhora de pujar els pantalons, per exemple) o de col·locar les mànigues d’una camisa (que està oberta per la part de davant) o col·locar un jersei (que no té cap obertura, més que la del cap).

Deixem aquí unes webs conegudes que treballen la roba adaptada perquè sigui pràctica de posar i alhora cuidem la nostra imatge: Primark, Mango, Zalando, Jam de Label, Marlo, Iz Adaptive, Unhidden, Adaptista, MOB industries, 4 Care, Kinetic Balance, Free form style.

En qualsevol cas, si sou una família afectada d’ELA, i us atenem des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, us podeu adreçar a la vostra terapeuta ocupacional de referència per rebre assessorament totalment personalitzat en relació a la roba adaptada que necessiteu en cada moment.

Departament de Terapia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Read more

L’eina de decisions compartides en l’ELA, consells per utilitzar-la

Des del departament de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (adherit al Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”) us volíem explicar una eina que alguns de vosaltres coneixereu, potser d’altres no; creiem però que és important saber de la seva existència per tal de poder-ne fer ús si en algun moment es considera oportú de fer-ho. És l’eina de Decisions Compartides en l’ELA, i us adjuntem l’enllaç per poder accedir-hi més fàcilment: https://decisionscompartides.gencat.cat/ca/decidir-sobre/ela/index.html.

Aquesta eina es va treballar amb el Departament de Salut, els departaments de psicologia, treball social i teràpia ocupacional de la Fundació, les unitats hospitalàries especialitzades amb la malaltia així com també grups focals de pacients i cuidadors.

L’objectiu és que la persona afectada adquireixi un paper proactiu en el que es pugui responsabilitzar del seu procés de salut i presa de decisions, però també podent consultar-ho aquells familiars que vulguin conèixer més en profunditat alguns aspectes de la malaltia. És una eina que aporta informació contrastada i fiable de la malaltia i de les mesures, que sigui una alternativa a la cerca a través d’internet i que a l’hora convidi a la reflexió, ja que creiem que és quelcom fonamental quan es tracta de determinar el que és important per un.

 Uns consells que volíem donar-vos a conèixer a l’hora de com fer-la servir:

  • És una eina complementària que permet clarificar conceptes. No està pensada per fer-ne ús com a eina per si sola, sempre haurà d’anar acompanyada de la informació i assessorament per part dels professionals de referència que acompanyen al llarg del procés.
  • L’eina està confeccionada a través de diferents píndoles que permeten entrar en uns apartats i no en uns altres. La informació no s’ha de rebre de cop ni en un moment en què un no la necessita tenir. Com en qualsevol àmbit és molt i molt important respectar el ritme de cadascú.
  • Hi ha unes taules comparatives de mesures invasives, amb la possibilitat de ser impreses, que permet contrastar les diferents opcions i fer-ne anotacions.
  • Un apartat interactiu de reflexió que permet guardar les opcions i anar-les avaluant al llarg del temps, perquè entenem que les decisions personals poden veure’s modificades amb el pas del temps.

En quins moments recomanem utilitzar l’Eina de Decisions Compartides:

  • Estic en un moment inicial després del diagnòstic i sento la necessitat de fer recerca d’informació.
  • M’han sorgit dubtes o he experimentat algun canvi del que necessito tenir més informació.
  • Quan els professionals m’han parlat sobre algun tractament o mesura invasiva i a part de la informació que m’han donat, la vull acabar d’entendre, complementant-la amb aquesta eina.
  • Sento que estic en un moment en què vull pensar en les meves voluntats i que per tant vull profunditzar en la informació, en conèixer les diferents alternatives i reflexionar sobre elles abans de redactar el Document de Voluntats Anticipades.

A considerar que aquesta eina hauria de ser una font que aporti tranquil·litat, que clarifiqui qüestions i dubtes, en cap cas hauria de ser quelcom que afegís especial ansietat al procés, que sabem que de per sí ja no és fàcil. Hauria de permetre una reflexió a casa de manera pausada, ja que es tracta d’un entorn de confiança, permetent clarificar la informació mèdica i valorant-la; tenint en compte els criteris i els valors personals. Seria idoni a més que tota aquesta reflexió pogués anar acompanyada de comunicació amb l’entorn familiar proper o professionals amb els que un està vinculat per tal de seguir profunditzant i transmetre les decisions preses fins al moment.

És una eina que està en constant canvi, qualsevol aportació serà bona i la podeu donar a conèixer responent un petit qüestionari que ajudarà a la millorar, ja que en definitiva la visió de cadascú suma: https://forms.office.com/e/jLkyzitt43

Per qualsevol dubte podeu consultar als professionals de referència de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls i us donarem la informació més acurada sobre aquest i qualsevol altre tema en relació a la malaltia.

Departament de Psicologia (Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”)

Read more

Comencem el 2025 amb il·lusió i compromís

L’any 2025 ha començat amb bon peu, el nostre número de la Loteria de Nadal ha estat premiat amb un premi menor, i això ens ha permès repartir una mica d’il·lusió a totes les persones que ens heu ajudat amb la compra de les nostres participacions solidàries.

Un dels primers objectius per a aquest 2025 és la implementació de la Llei ELA, vigent des del 31 d’octubre de 2024, però encara sense resultats concrets que canviïn la vida de les persones afectades per aquesta malaltia. Per aconseguir-los, necessitem conèixer el més aviat possible el pressupost destinat a la llei i els mecanismes que s’estan implementant per posar en marxa tots els punts que inclou. També considerem molt urgent saber com es portarà a terme la formació dels cuidadors i com s’accedirà a la supervisió continuada i atenció especialitzada les 24 hores per prevenir el risc de mort evitable. En aquest sentit, una de les nostres principals demandes és la creació de comissions de seguiment, tant a nivell estatal com autonòmic, per garantir que els responsables directes de la implementació de la llei ens informin en temps real dels passos que s’estan donant. Així, nosaltres també podrem transmetre’ls la situació de les persones afectades a les quals acompanyem cada dia.

Seguirem treballant intensament, des de la Fundació i també des de ConELA, per aconseguir que els governs compleixin amb el dret subjectiu que aquesta llei atorga a les persones amb ELA.  

Per acabar, però no menys important, aquest any la Fundació celebra els seus 20 anys des de la seva creació. És un moment per celebrar els èxits aconseguits fins ara i reflexionar sobre tot el que hem avançat. Però també per adonar-nos que tenim molt per fer, no només en termes de drets i cures, sinó també en investigació, ja que el nostre desig més gran és que l’ELA sigui una malaltia curable. Fins que això no sigui una realitat, hem de seguir treballant amb tota la nostra força i determinació.

Esther Sellés, Directora General de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Read more

Com afecten els factors psicosocials en una malaltia com l’ELA

Quan pensem en factors psicosocials ens referim a aquells factors que estan formats per característiques socials, com la influència de grups familiars o laborals, culturals i psicològics com les actituds, les creences i els factors de la personalitat. Es coneix que aquests factors poden influir en l’afrontament psicològic de les malalties cròniques, i l’ELA és una d’elles.

De factors psicosocials n’hi ha molts, en centrarem a parlar sobre alguns d’ells, com són: la capacitat de resiliència, les estratègies d’afrontament i el recolzament social i familiar.

En primer lloc, per resiliència entenem la capacitat que tenen les persones per afrontar, sobreposar-se i ser enfortit o transformat per experiències d’adversitat. Si ens posem a reflexionar, segur que podem pensar en persones que, davant de situacions complexes, han pogut sostenir-les i superar-les amb major facilitat que d’altres; aquí entendríem que algunes persones tenen més capacitat de resiliència que d’altres. Creiem que aquesta és una capacitat que es pot treballar.

La resiliència té efectes positius en la salut física, psicològica, en l’àmbit espiritual, social i cognitiu. També podem veure com les persones resilients tenen menys nivells de depressió i més qualitat de vida.

D’altra banda, les estratègies d’afrontament són els esforços cognitius i conductuals per a dirigir demandes específiques externes i/o internes que són valorades com a sobrecàrrega o excedeixen els recursos de la persona. Hem de recordar que cadascú té les seves pròpies estratègies d’afrontament que li han sigut útils en situacions complexes del passat. Per exemple, aquelles persones que el sentit de l’humor els hi ha sigut útil (sempre i quan no s’utilitzi per emmascarar situacions doloroses) el poden utilitzar per minimitzar el grau de malestar que estan sentint en una situació determinada. Un altre estil d’afrontament seria aquell en el que ens centrem en l’emoció o el problema que tenim davant, entenent que allò que estem vivint ens genera malestar i ens permetem expressar aquesta tristesa o ràbia entenent que és adaptativa a l’experiència d’aquell moment.  

Per recolzament social s’entén el grau en que les necessitats socials bàsiques de les persones estan satisfetes a través de la interacció amb els altres. El fet de tenir una bona xarxa social ajuda a poder compartir i alleugerir el malestar emocional. Entenent que som éssers socials, necessitem dels altres, el fet de sentir-nos integrats, recolzats i compresos, ens permet fer front a les adversitats millor que de manera aïllada.

Aquest recolzament està vist que té un paper molt important en el procés d’adaptació a les malalties cròniques, ja que pot prevenir l’aparició de respostes associades a l’estrès psicològic, a la poca adherència al tractament i a l’aïllament social.

La influència d’aquests factors ens pot impactar de forma positiva en la manera com anirem afrontant la malaltia, mantenint la percepció de control, afavorint el procés d’adaptació i disminuint situacions d’indefensió. Sempre i quan aquestes estratègies siguin autèntiques i tinguin a veure amb els recursos personals de cadascú.

Aquests factors psicosocials seran molt variables, ja que depenen de diversos components, com el tipus de malaltia, les característiques de la persona, les seves circumstàncies i el seu entorn social, d’entre altres. Generalment, observem que les persones més optimistes afavoreixen l’adopció d’estratègies d’afrontament més eficaces.

El nostre objectiu des de l’equip de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls és poder acompanyar a identificar i reforçar els recursos personals que té cadascú per fer front al procés de malaltia.

Equip de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (adherit al Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”)

Read more

La teràpia ocupacional a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Sovint ens preguntem què fa una terapeuta ocupacional (TO). En el seu dia es va explicar les funcions generals d’aquesta disciplina, però què fa exactament la TO a la Fundació?

Com a terapeutes valorem l’autonomia de la persona en el sentit més ampli de la paraula. D’una manera holística, ens preguntem, què pot fer la persona per si sola? Estudiem les activitats de la vida diària  (vestit, alimentació, higiene personal i dutxa, descans, deambulació, desplaçaments, mobilitat a la comunitat, ús de dispositius de comunicació, etc.)

Per valorar aquesta autonomia, parlem de funcionalitat en les activitats de la vida diària. La funcionalitat depèn de la presència o absència d’uns símptomes concrets, i segons això, de com es realitzen les tasques del seu dia a dia.

Tenint en compte l’exploració, valorem les capacitats existents tals com, la força dels músculs del coll, tronc, braços, cames, mans i peus; l’estat respiratori; forma de comunicació (to de veu, articulació de la parla);  la deglució,  per empassar líquids, sòlids…; si hi ha presència d’altres símptomes (fatiga, fasciculacions, agulletes, rampes, espasmes, etc.).

Amb tota aquesta informació recollida, de quina manera donem suport a la persona afectada amb ELA i a la seva família o cuidadors per mantenir l’autonomia en aquestes activitats?

  • Assessorament en modificació de l’entorn.

Valorem les Barreres Arquitectòniques del domicili amb les que es troba la persona. Prenem mides de les portes, accessibilitat al propi domicili des de la via pública, accessibilitat a les estances, al WC, al dormitori, etc. En molts casos ens trobem amb la necessitat d’afegir productes de suport puntuals (rampes de posar i treure), petites modificacions (retirar una mampara) o reformes. En aquests casos, tenim contactes externs d’operaris o empreses de reformes que ofereixen un resultat òptim i funcional.

  • Assessorament de productes de suport.

La Fundació té un Banc de Productes de Suport que a dia d’avui disposem d’uns 3.000 productes de suport en stock i els podem deixar a les persones que formen part de la fundació. Aquest material consisteixen des de productes més senzills (engreixadors de mànecs, coberts adaptats, etc.) fins a productes més complexes (com ara llits amb carro elevador i articulats, sobrematalàs inflable, cadires de rodes elèctriques, grues, etc).

L’equip de la Fundació que estem en el Banc de Productes de Suport repartim el material per tot Catalunya i som nosaltres mateixes que fem les entregues i recollides.

Hi ha productes de suport que es poden entregar directament, però d’altres, que són més complexes ja que cal tenir tècnica i és important saber com funcionen i com s’han d’utilitzar adequadament. En aquests casos, les terapeutes ocupacionals realitzem educacions sanitàries per fer-ne un bon ús i que aquest sigui segur tant per la persona afectada com pel cuidador/a.

El fet que aquesta malaltia sigui neurodegenerativa, implica que la persona es pot trobar en diferents estadis. Una de les nostres funcions és trobar aquell equilibri entre en quin moment emocional es troba la persona a l’hora d’afrontar la malaltia i quina informació necessita saber per identificar necessitats de cara a un futur proper.

  • Dispositius de Comunicació Alternativa i Augmentativa.

Assessorem sobre els dispositius de comunicació alternativa que hi ha al mercat. Aquests productes corresponen a commutadors de timbres sensibles, amplificadors de veu, aplicacions d’assistència de veu, dispositius de lectors oculars, etc.
En el cas de necessitar un lector ocular, ens coordinem amb l’hospital de referència per facilitar la seva prescripció, sempre que sigui viable.

  • Coordinacions internes i externes.

L’equip de terapeutes ocupacionals realitzem coordinacions tant amb el propi equip de la Fundació com altres serveis externs (UTAC-SIRIUS, Hospitals, PADES, SAD, Rehabilitació a domicili, etc.)

Per qualsevol dubte, us podeu adreçar al departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

Read more

La percepció de la solitud al tenir un malaltia com l’ELA

Enmig d’un món ple de sorolls podem sentir la necessitat d’evadir-nos, d’estar sols, de desconnectar de manera desitjada. La dificultat esdevé quan aquesta percepció de solitud s’estén en el temps, és més intensa del que podem tolerar i, per tant, ja no és volguda, llavors és quan fa mal.

No us ha passat en alguna ocasió de sentir-vos sols tot i estar acompanyats en aquells moments?

Patir una malaltia com és l’ELA fa que no només percebem uns sorolls a l’exterior, sinó que aquests sorolls poden ressonar dins de la persona; per exemple davant el sentiment d’incomprensió del que estic vivint, sentir que en aquella franja d’edat l’entorn es troba en un moment vital diferent al personal, reaccions dels altres que no poden sostenir el dolor propi, d’entre altres situacions. Aquest mateix fet podria explicar, quelcom que pot ser habitual, la distància percebuda entre cuidador i la persona afectada per la malaltia; en el que tot i passar moltes hores junts, hagin pogut experimentar en algun moment una percepció de solitud en la seva condició dins el rol amb el que es troben. Les vivències i funcions associades a una malaltia avançada poden generar situacions de conflicte i frustració tant en el malalt com en la família, podent comprometre l’equilibri emocional a casa. Vindria a ser, com a aquella sensació que ningú pot arribar a comprendre i entendre exactament pel que estic passant.

Uns pensaments, que apareixen i es perceben en un cos separat dels demés, dins unes ments que són úniques.  Una percepció del pas del temps que es pot fer eterna. Unes paraules que ens poden fallar a l’hora de comunicar-nos amb els altres. En definitiva, que l’experiència personal i en concret si en trobem en un context d’una malaltia avançada, pot envair a tota la persona que la pateix, afectant a les àrees: física, psicològica, social, espiritual i existencial.

És paradoxal que totes aquestes sensacions descrites, apareguin just en uns moments en què més necessitem dels altres, de l’entorn i de sentir que comptem amb una mà present que ens pugui sostenir. És en les situacions de percepció d’amenaça quan s’activa el sistema d’aferrament (conegut com “apego”), un dels principis bàsics es que tots els éssers humans naixem amb la capacitat de buscar proximitat, seguretat, ajuda que permeti regular les emocions en temps de necessitat.

L’experiència de solitud ens connecta de ple amb la nostra vulnerabilitat i fragilitat i pot ser una important font generadora de malestar emocional. D’aquesta negativitat, cal ressaltar l’oportunitat que ens dóna aquesta vivència d’explorar en un terreny que afavoreixi l’autodescobriment i el creixement personal; recordant-nos que la companyia més persistent és la que existeix amb un mateix.

La solitud no és un estat permanent, és un pas que pot conduir-nos a comprendre’ns no només a nosaltres mateixos sinó també al món que ens envolta i que pugui afavorir la comunicació de les vivències personals, l’escolta de l’altre i que faciliti un apropament de la distància percebuda. Per tant, seria important pensar el discurs i trobar un bon moment per donar a conèixer a l’altre quina és la vivència en aquests moments de la meva situació, per facilitar el grau de comprensió. Comprensió que pugui retallar distàncies, i per tant, apropar-me a un amic, a la parella, a un fill, cuidador professional, etc.

És evident que alguns vincles perden força, d’altres però, s’enforteixen, fins i tot en els moments difícils. Cal reflexionar també, en la xarxa de suport, a vegades percebuda com a absent, focalitzant l’atenció en l’existència de: les persones estimades (familiars o no), d’aquells que tot i estar lluny les percebem a prop i emocionalment disponibles, noves persones que poden haver aparegut amb força, aquells amb qui es pot comptar en els moments difícils, professionals de referència que m’acompanyen i em donen suport, etc. En definitiva, prendre consciència de totes aquelles persones que sumen i connectar amb el que ens aporten encara que en aquell moment no estiguin presents. Connectar amb aquesta sensació pot fer que en un moment encara que no hi sigui, noti els efectes que genera aquella persona en un i ens generi un major benestar emocional.

El departament de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (membres del Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”) ens sumem per aportar el nostre granet de sorra en uns moments que com dèiem hi ha més necessitat de sentir l’afecte i la proximitat del nostre entorn.

Departament de Psicologia

Read more

Productes de Suport per l’Alimentació

La cuina és una activitat instrumental de la vida diària que es veu afectada quan la persona presenta limitacions en la mobilitat bimanual i la força d’extremitats superiors, com pot passar a persones afectades d’ELA. En aquest article tractarem com alleujar la sobrecàrrega muscular durant les tasques a l’àmbit de la cuina. Des de com facilitar la preparació dels aliments fins a la pròpia acció d’alimentar-se.

Per cuinar, podem trobar diferents productes d’ajuda que ens permeten processar els aliments amb més facilitat. Per exemple, aquesta taula de tallar de poliestirè, adequada per a persones amb dificultat a l’agafada o que només poden utilitzar una mà.

És molt versàtil ja que permet des de tasques com ratllar, tallar, batre i pelar, es poden realitzar fins i tot amb mans afeblides o amb la funció d’una sola mà. La taula es manté ferma sobre les quatre potes antilliscants o les ventoses adjuntes.

Hi ha diferents tipus de ganivets amb adherència més senzilla i diferents maneres de manipular-los perquè ens facilitin tallar quan resulta complicat agafar objectes més petits.

Per això, també recomanem engrossir-ne el mànec, ja que resulta més senzill manejar objectes amb el mànec més gruixut. Aquests són engreixadors que a més podem canviar a diferents productes, des de forquilles a raspalls de dents.

Si el que necessitem és obrir pots o ampolles, també hi podem trobar dificultat, ja que moltes vegades pot resultar relliscós. Hi ha diferents ajudes que faciliten la seva adhesió, encara que sabem com pot ser de complicat en algunes ocasions obrir-los.

Tot i que de vegades, no només es tracta d’obrir bots, també podem trobar dificultat per agafar diferents manetes. Hi ha aquest producte dissenyat per facilitar les petites tasques del dia a dia, com ara girar els comandaments dels electrodomèstics o obrir portes. El mànec llarg permet un gran braç de palanca i es pot agafar amb les dues mans.

D’altra banda, també tenim productes que ens faciliten alimentar-nos un cop ja tenim el menjar al plat. Per exemple, la broda per a plats millora l’autonomia de persones amb problemes de mobilitat a l’hora de dinar, podent fer-ho amb una sola mà sense vessar el menjar del plat, gràcies a la vora vertical que facilita recollir el menjar amb els coberts. Així, permet que els usuaris puguin menjar sols des de gairebé qualsevol plat brindant més autonomia. També hi ha la possibilitat de comprar el plat amb la vora incorporada.

A l’hora de beure aigua, si tenim dificultat per agafar el got, podem buscar-ne un que sigui lleuger, per exemple, de plàstic i que sigui ample. Fins i tot algunes vegades, si té nansa pot ser de gran utilitat. Així mateix, hi ha una sèrie de gots que tenen una retallada per al nas, evitant així haver de reclinar el cap enrere en beure, cosa que disminueix la probabilitat d’ennuegament.

Així mateix, per facilitar portar l’aliment a la boca, podem aixecar el plat, ja sigui amb una caixa o també podem aixecar la taula amb aquests cons d’elevació que tenen múltiples usos. També podem recolzar el colze a taula perquè el braç no pesi tant i disminuir l’energia que utilitzem per a aquest procés.

Cada producte serà útil depenent de la situació funcional en què es troba cada persona, per això si sou una família afectada d’ELA i considereu que algun producte us pot facilitar el dia a dia, recomanem preguntar a la terapeuta ocupacional de la Fundació perquè us pugui assessorar sobre quin producte s’adequa més a les característiques personals ja que tots som únics i diferents.

(1) https://www.ayudasdinamicas.com/c/vida-diaria

(2) https://quvitec.com/producto/abre-tarros-jarkey-quvitec-com/

(3) https://tradineur.com/otros-utensilios-de-cuina/tradineur–abrebotes-de-8-usos–fabricado-en-plastico-y-silicona-ingenioso-aparato-de-cuina-ca -una-gran-ajuda–225-x-9-x-23-cm

Departament de Terapia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Read more