Terapia Ocupacional

L’ELA és una malaltia que per les seves característiques, genera fatiga, tant a nivell muscular (per un esforç) o a nivell respiratori (esgotament per falta “d’aire”). Per aquest motiu és recomanable compaginar moments d’activitat amb moments de descans. Pensem en una balança que ha d’estar el més compensada possible: Si inverteixo temps en activitat, haig d’invertir temps en descansar.

Per fer-ho de la millor manera possible hem de planificar el dia i repartir activitats per optimitzar l’energia del nostre cos. Si compactem totes les activitats al matí, probablement a la tarda es necessitaran més hores de descans per poder recuperar.

Dutxar-se, fer una transferència, menjar, fer la digestió… Totes es consideren activitats. Per tant, un cop en finalitzem una, seria convenient tenir un espai de descans.

És indispensable tant per la persona afectada com pel cuidador destacar el bon descans d’ambdós pel bon funcionament de les rutines i tasques al llarg del dia.

Al mercat disposem de diversos productes de suport que ajuden al descans dels afectats/des i faciliten el treball dels cuidadors, i us en donem alguns exemples:

• Llit Elèctric: És un tipus de llit articulat que incorpora un motor elèctric que li proporciona moviment al llit per aconseguir diferents posicions de descans sense necessitat de manipular-la de manera manual. Al mercat podem trobar tres tipus de llits elèctrics:
  • Llit elèctric articulat (és aquell que s’articula el capçal i peuer de manera elèctrica)
  • Llit elèctric amb carro elevador (S’articula el capçal i peuer de manera elèctrica, a més puja i baixa en alçada tot el somier)
  • Llit elèctric lateralitzador (Són llits de gama més alta que, a part de tenir les funcions dels dos llits anterior, també tenen la opció de realitzar canvis laterals pels moviments de la persona durant la nit)

Cal tenir en compte que els llits articulats amb carro elevador, en una fase inicial de la malaltia proporcionen també autonomia a la persona gràcies al mecanisme elèctric de pujada del capçal, ja que ens ajuda a incorporar-nos més fàcilment. És a dir, si pugem i baixem l’alçada del llit de manera elèctrica ens serà més fàcil sortir del llit i economitzarem fatiga.

• Matalassos: En aquests moments els matalassos que més s’utilitzen i recomanem per les persones afectades d’ELA/MMN són els viscoelàstics, els de làtex i els de Poliuretà.

Segons la mobilitat que presenti la persona, un matalàs de viscoelàstica que “envolta el cos” pot fer que aquesta si no disposa de suficient força per voltejar-se al llit després no pugui realitzar-ho. En canvi, amb el làtex, que és un material més dens i dur, sí que proporcionaria més agilitat per la mobilitat al llit.

Cal destacar la importància de la percepció subjectiva pel que fa als matalassos, no sempre s’ha de tenir en compte el material que pugui anar bé per la malaltia, sinó més aviat s’ha de tenir en compte la comoditat que ha tingut sempre la persona. Si de preferència li ha agradat més un tipus de matalàs o un altre.

• Sobrematalàs: Aconsellem equilibrar el descans no tant amb matalassos sinó més aviat en sobrematalassos. Aquests els podem classificar en 3 grups, ordenats de menor a major per prevenció de risc de nafres.
  • Sobrematalàs de fibra siliconada
  • Sobrematalàs d’aire (cèl·lules d’aire)
  • Sobrematalàs tubular (tubs d’aire)

A la majoria dels casos, els sobrematalassos d’aire, tant el de cèl·lules com el tubular proporcionen major confort a la persona i, a la vegada, major prevenció antiescares. L’inconvenient és que per realitzar els voltejos al llit o les transferències si aquests no són assistits amb grua acostumen a ser més complicats amb aquest tipus de sobrematalàs.  

En general, s’aconsella inicialment utilitzar aquests materials en períodes de temps curts com per exemple la migdiada. I anar allargant el temps d’exposició en funció de la confortabilitat de la persona. Us recordem que cada canvi requereix un temps d’adaptació tenint en compte que hi ha una malaltia de base i aquesta adaptació es pot prolongar més temps del desitjat.

Per qualsevol dubte sobre aquests materials o d’altres que creieu que us poden ajudar a descansar millor, podeu contactar amb Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. 

Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Des del departament de teràpia ocupacional us proposem algunes idees per abrigar-nos d’aquest fred que ja tenim aquests dies.

Quan ens despertem ens podem sentir encarcarats  i amb més dificultats, com si fóssim robots. Una bona manera de començar el dia és moure abans de aixecar-nos del llit totes les articulacions del cos activa o passivament. Una mobilització activa és aquella on la persona realitza el moviment activament d’una articulació, mentre que una mobilització passiva és aquella que realitza una tercera persona a causa de la falta de moviment voluntari que no permet fer-ho d’una manera independent.

Per tant, escalfar i preparar la musculatura i les articulacions per afrontar el dia ens permet aixecar-nos d’una manera més activa.

Quan sortim al carrer és important anar abrigats per evitar refredats, doncs si anem en cadira de rodes el fred s’accentua ja que al no canviar de postura i anar seguts fa que el fred es noti més, doncs un producte de suport que existeix al mercat són unes mantes, sacs de peus o capes d’hivern que es situen per sobre de les cames i es fixen a l’estructura de la cadira per poder anar ben abrigats.

Seguint el fil d’aquestes temperatures baixes ens trobem en ocasions, quan anem al llit, que els edredons nòrdics o mantes poden pesar molt. I això provoca que durant la nit no puguem realitzar canvis de posició amb facilitat. Una manera de poder fer-ho és gràcies a la col·locació d’un producte de suport anomenat arc de llit. Aquest es col·loca un cop la persona està estirada i després es tapa amb la manta per sobre d’aquest arc.

S’han de tenir molt en compte  els canvis d’estació, ja sigui cap el fred a l’hivern o cap la calor a l’estiu, hem de prevenir i estar preparats perquè el nostre cos no pateixi les conseqüències d’aquests canvis de temperatura que presenta el nostre clima mediterrani.

Per qualsevol consulta no dubteu a posar-vos en contacte amb el nostre Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, estem aquí per resoldre els vostres dubtes i qüestions.

Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Arriba el bon temps, la calor, les ganes de sortir i desconnectar de la rutina…però a l’hora venen els mals de caps. Si anem a passar uns dies fora, tindrem l’hotel adaptat? Podrem sortir per la zona? Podrem anar a la platja? Hi haurà moltes barreres arquitectòniques?

L’entorn domiciliari és el entorn propi, on tenim tot allò que necessitem i això ens proporciona seguretat. En canvi, quan hem de passar uns dies fora, es crea incertesa en relació a les necessitats de la persona afectada d’ELA.

Quines coses hem de tenir en compte a l’hora de fer una recerca que cobreixi les nostres expectatives?

Activem el xip de vacances: aprenguem a relativitzar, hi ha situacions que per un període de temps curt, les podem suportar. L’objectiu de tenir les mateixes prestacions que al domicili és agosarat, i ens trobarem en situacions que haurem de ser més flexibles. Dins de tot això, buscarem la opció que cobreixi al màxim possible les expectatives versus necessitats.

Hi ha molts buscadors d’hotels, apartaments, càmpings, etc a la xarxa. Hi ha un apartat on es pot fer filtre de cerca i donar opcions d’allotjament adaptat. La recomanació, un cop tinguem preseleccionat l’allotjament, és trucar per telèfon, parlar directament amb els professionals de l’hotel i fer totes aquelles qüestions que necessitem prèviament a fer la reserva, i detectar possibles barreres arquitectòniques que puguin generar que la estada no sigui l’esperada. Moltes vegades la paraula ADAPTAT ens dona confiança, però és precís filar prim (hi ha alguna escala per accedir al recinte, a l’habitació, a la piscina, menjador?…. Disposa de bany o dutxa que s’ajusti a les meves característiques?) Cadascú coneix les pròpies necessitats i cal que busquem el màxim confort allà on ens allotgem.

Si precisem de productes de suport, cal tenir present que hi ha ortopèdies que lloguen material per dies. Ens pot facilitar el fet de contactar prèviament amb alguna ortopèdia de la zona per esbrinar si disposen d’aquest servei per tal de poder tenir a l’abast el material necessari per a les vacances.

Cada cop més municipis estan vetllant per tal d’adaptar platges. Podeu fer la consulta a la xarxa o a l’Ajuntament del destí per saber si disposa de platja adaptada i (sobretot) en que consisteix l’adaptació (només es la passarel·la que arriba fins a la vorera, o tenim productes de suport per poder accedir a l’aigua?). Tanmateix es important tenir present la cabina de vigilància més propera per prevenció i garantir la seguretat.

Per qualsevol destí, si ens fem una idea del que volem veure, i a on volem anar, podrem informar-nos prèviament de la viabilitat de la visita. Inclús el transport per poder fer el desplaçament.

Us deixem la web de turisme accessible de Catalunya per si voleu consultar algunes de les destinacions accessibles que ens ofereix el territori: www.turismeperatothom.com

I per últim i no menys importar, gaudir. Gaudir del bon temps, de la companyia, del entorn…i de tots els petits plaers de la vida. Bones vacances!

Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

En aquest article us parlarem de quins passos hem de seguir en el suposat cas que la grua d’elevació o bipedestació ens falli poder determinar si cometem simplement un petit error en l’ús o és una averia.

Si la grua de cop no ens funciona, podem fer unes senzilles comprovacions per saber què és el que li pot succeir:

• Comprovar si esta endollada o no. La majoria de grues no funcionen quan estan endollades. És una mesura de seguretat, evitant que l’usuari arrenqui el sistema elèctric. 
• Comprovar que tots el cables estiguin ben connectats. En aquest punt sobre tot el del comandament i el del pistó.
• Mirar com esta el botó vermell de parada d’emergència (“foto1”). En la majoria dels casos el botó ha d’estar sense prémer. Provar de les dues maneres.
• Caixa de bateries. En alguns models és una caixa que es pot posar i treure. Mirar que estigui a lloc.

És important tenir clars alguns conceptes i accions pel bon funcionament de la grua:

• Quan la grua emet una senyal acústica està avisant de que la bateria esta baixa de càrrega. Si això passa havent fet poques pujades/baixades després de carregar-les és indicatiu d’haver de canviar les bateries.
• No hem d’esperar a que les bateries es descarreguin del tot per posar-les a carregar. Aconsellem carregar durant la nit (o cada dos nits si son molt noves) i és important que el cable estigui ben endollat.
• En la majoria de casos les grues tenen un botó de baixada d’emergència, que permet descarregar la persona si la grua deixa de funcionar (representat amb un triangle amb el vèrtex mirant avall ”foto2” o petit forat “foto1”) Recordeu que aquest botó és només per fer la baixada d’emergència.

Les famílies ateses per la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, com bé sabeu, si necessiteu suport perquè no us funciona la grua contacteu amb nosaltres i el tècnic del Banc de Productes de Suport i la Ortopèdia ELA us ajudarà amb aquestes primeres comprovacions de manera telefònica. Si finalment no funciona la grua aquest professional us indicarà com heu de procedir.

Banc de Productes de Suport de la Fundació Miquel Valls

Les fèrules son ortesis o aparells externs que s’utilitzen per al tractament de problemes a les extremitats superiors o inferiors degut a una lesió o a una malaltia.

En aquest artícle ens centrarem en les fèrules d’extremitat superior, és a dir, braços i mans.

Les fèrules poden ser passives o actives. Les seves funcions són immobilitzar l’articulació afectada, corregir la deformació, suplir el dèficit motor, el control de la cicatrització i/o promoure la reabsorció de líquids.

Els principals materials els quals s’utilitzen són termoplàstic, guix i neoprè; depèn el que busquem utilitzarem un material o un altre, però les més modelables són les de termoplàstic.

En general s’utilitzen com a immobilització per un llarg període de temps com a tractament per a les fractures i altres lesions -tradicionalment guix-, o també com a una teràpia addicional després de les operacions.

Els Terapeutes Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls aconsellem utilitzar aquest tipus de fèrules a les persones afectades d’ELA quan la posició de les mans comença a no ser l’adequada i pot malmetre les articulacions. Per exemple, quan apareix engarrotament, que les mans poden quedar rígides, les fèrules ens ajudaran a minimitzar-ho.

Com a precaucions generals hem de tenir en compte que:

• Les fèrules han de ser dissenyades i modificades a nivell individual.
• Totes les fèrules han de ser utilitzades intermitentment.
• Només s’han d’utilitzar si són funcionals.
• Evitar fèrules atapeïdes per prevenir constriccions i problemes de circulació.
• Evitar àrees de pressió per sobre de prominències òssies.
• La part palmar ha d’adequar-se al arc transversal metacarpià.
• Ha de seguir la curvatura dels dits.
• La posició funcional del polze es de 45º de abducció i en oposició del dit índex.

Per qualsevol dubte o qüestió en relació a aquest tipus d’ortesis us podeu posar en contacte amb els professionals del Departament de Teràpia Ocupacional i de la Ortopèdia de la Fundació.

Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls