La Maria Glòria Vall és voluntària de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, actualment està de voluntària a l’Hospital de Bellvitge, donant suport els dies que hi ha Unitat Multidisciplinària a les persones afectades i les seves famílies en tot allò que necessitin de mentre aquests esperen ser visitats per tots els especialistes que requereix d’atenció en l’ELA.
- Perquè vas voler ser voluntària de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls?
Vaig voler ser voluntària de la Fundació l’any 2013 perquè he tingut dins la família un afectat per aquesta malaltia, el meu pare va morir l’ any 1998. En aquells moments, quan vàrem tenir el diagnòstic va ser molt difícil tenir la informació adequada de com afrontar la malaltia durant la seva evolució i saber a nivell psicològic, tant per ell com per nosaltres, tot el que implicaria.
Per tot això, tenia una inquietud per poder ajudar, estar en contacte, per anar veient en trobades tot el que s’estava fent per donar a conèixer aquesta malaltia i atendre els malalts i familiars.
- Tu portes a terme la modalitat de voluntariat hospitalari, explica’ns en què consisteix i què hi fas.
El meu voluntariat consisteix en donar un recolzament i ajudar a la treballadora social de la Fundació els divendres al matí que és un dels dos dies que la Unitat Multidisciplinària de l’ Hospital Bellvitge atén a les persones afectades. Ells i els seus familiars han de ser visitats per tots els especialistes durant tot el matí i això vol dir estar estones llargues a la sala d’espera.
Per una banda, la meva tasca es parlar amb ells, demanar-los si necessiten quelcom en concret o tenen algun dubte i fer d’ enllaç amb la treballadora social o si cal amb alguns dels professionals de la Unitat. Per altra banda, escoltar els afectats o familiars que volen explicar-se i estar al seu costat. Amb bastants d’ells, al ser les visites periòdiques cada 3 mesos, ja ens coneixem i personalment m’ alegra retrobar-los i a parlar tranquil·lament.
En el cas de les primeres visites és un moment delicat i d’incertesa tant pels afectats com familiars. Llavors és important que ells dins la sala d’espera tingui un referent. Em presento i els dic que sóc voluntària i que faig d’enllaç de la treballadora social, que després els atendrà personalment i els informarà de tot el necessari.
Els explico com funciona la Unitat: que les visites requereixen el seu temps en cada especialista i que el funcionament requereix el seu temps. Si em fan alguna pregunta en concret els responc. Els familiars o acompanyants són els que en aquests moments necessiten tenir una mica més d’informació.
Personalment, quan surto els divendres estic agraïda de poder fer aquest voluntariat. De compartir i conèixer la gran tasca que estan fent tot l’equip de professionals de l’ Hospital Bellvitge, així com també la treballadora social, la terapeuta ocupacional i la psicòloga de la Fundació. I veure que actualment amb la malaltia de l’ELA s’ha avançat i es continua en aquesta línia per millorar la qualitat de vida de totes les persones directament afectades.
- Quines qualitats creus que ha de tenir un voluntari que volgués fer una tasca com la que estàs fent tu?
Personalment crec que primer de tot hi ha d’haver una actitud de servei, de generositat i de respecte envers els afectats, familiars i acompanyants.
Tenir una sensibilitat per escoltar i atendre les persones .
Tenir una capacitat per gestionar emocionalment les vivències i situacions difícils que sorgeixen.
Tenir empatia per saber com has de tractar les persones afectades i els seus familiars.
- Perquè creus que és important el voluntariat en les entitats com la nostra?
El voluntariat és important i necessari perquè les entitats necessiten l’ajuda per poder dur a terme els seus objectius.
Avui dia moltes prestacions i ajudes que necessiten els malalts encara no estan cobertes per l’administració pública. Això fa que les entitats hagin de recorre al voluntariat.
