Actualment, l’ELA no té cura i encara no se’n coneix la causa. Entre el 5-10% dels casos tenen un origen hereditari (ELA familiar) però la majoria de casos apareixen de forma esporàdica i es creu que hi intervenen tant factors endògens (genètics i metabòlics) com exògens (ambientals i relacionats amb l’estil de vida).
L’únic tractament farmacològic específic per a la malaltia és el Riluzol, un fàrmac encaminat a allargar l’evolució de la malaltia. El diagnòstic es difícil, ja que depèn del grau de sospita diagnòstica del professional i es diagnostica en base a criteris clínics de certesa, fet que suposa que en alguns casos es pot allargar molt en el temps, fet que causa una angoixa afegida a les famílies.
Davant d’aquesta situació es treballa per evidenciar la necessitat de realitzar estudis i investigacions sobre la malaltia, perquè és l’única esperança de que en un futur l’ELA arribi a ser una malaltia amb una cura o un tractament eficaç.
Des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls es porten a terme investigacions psico-socials i en teràpia ocupacional. Així mateix, es col·labora, fomenta i es dóna suport a la investigació traslacional (investigació clínica i bàsica) de la malaltia ja sigui nacional o internacional, creant sinergies entre els diferents equips que treballen amb aquest tipus d’investigació i les diverses fonts de finançament que puguin sorgir.
També, i per està sempre actualitzats, els professionals de la Fundació assisteixen a diferents Congressos i Jornades nacionals i internacionals, relacionats amb l’ELA i els seus tractaments, per poder tenir tota la informació possible sobre aquests temes del qual hi ha constants novetats.
