Blog

SopART per l’ELA, vine el 9 de març a la Sala la Paloma

A la venda les entrades per al SopART per l’ELA, un esdeveniment solidari que combina gastronomia, espectacles en directe i la participació de cares conegudes en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

L’esdeveniment se celebrarà el 9 de març a la sala La Paloma de Barcelona.

Durant el sopar, cada taula estarà presidida per una cara coneguda, i els assistents podran gaudir d’un espectacle exclusiu: música, màgia, monòlegs, poesia i altres actuacions preparades especialment per a la vetllada.

Un format únic: 30 taules, 30 famosos, 1 causa necessària

Cada entrada dona accés a un sopar on els artistes no només comparteixen taula amb el públic, sinó que també actuen en directe. El component gastronòmic també serà protagonista gràcies a Sauleda i Ferré i Catasús, que han preparat un menú amb vins i caves d’alt nivell per a l’ocasió.

Artistes i famosos confirmats

SopART serà un esdeveniment únic, però el que el fa molt únic son les persones que presidirant les taules i que ja han confirmat:

Javier Cámara · Bruno Oro · Manel Fuentes · Àlex Corretja · Martina Klein · Nina · Judit Neddermann · Mónica López ·Peyu · Ramon Mirabet · Pep Plaza · Txell Sust · Xavier Grasset · Xavi Coral · 72kilos · Xavi Torres · Maria Molins · Edu Esteve · Jofre Bardagí · Beth · Pere Rafart · Iván Massagué · Eduard Estivill · Toni Albà · Jordi Robirosa · Sergi Mas · Marc Martínez · Sara Espígul · Tomàs Molina.

Preus i modalitats d’entrada

  • Entrada individual: 190€
  • Taula completa (8 persones): 1.520€

Pensat tant per a particulars com per a empreses que vulguin oferir una experiència solidària i exclusiva als seus equips o clients

Patrocinis

Aquest sopar no seria possible sense l’ajuda d’unes empreses patrocinadores i d’altres de col·laboradores que ens estan donant suport perquè aquell dia tot sigui un èxit! De moment volem donar les gràcies a les empreses patrocinadores BonArea, Checkin Hotel Group, Llorens Capdevila, Qida, Oxigen Salud i Farmàcia Blach, i a les col·laboradores com la pròpia Sala Paloma, Ferré i Catasús, Entrâpolis, Sumoll, el Teatre Poliorama i el restaurant Tastem.

SopART és un esdeveniment viu, volem que qualsevol empresa que vulgui ajudar a les persones afectades d’ELA i les seves famílies a través d’aquest sopar solidari ho pugui fer. Per aquest motiu, continuem oberts a nous patrocinis i col·laboradors, com més siguem, més pujarà la xifra total!

Read more

Sexualitat i intimitat en l’ELA: un tema que també forma part de la cura

Quan parlem de sexualitat i intimitat en el context de l’ELA, no ens referim només a les relacions sexuals. Parlem també de les ganes de sentir-nos a prop d’algú, de les abraçades, les carícies, de sentir-nos estimats i reconeguts com a parella i com a persona. La malaltia pot afectar la manera com vivim tot això, per això és important que ens hi aturem i donem un espai. De fet, la recerca ens diu que mantenir aquesta connexió és clau per al benestar emocional, tant de qui pateix la malaltia com de qui l’acompanya.

Sabem que moltes persones amb ELA i les seves parelles viuen canvis en el desig, en la freqüència de les relacions o en la manera d’estar a prop. Sovint no és perquè “la malaltia mati la sexualitat”, sinó per una suma de factors. A més de la pèrdua de mobilitat o els canvis en la imatge corporal, estudis recents destaquen el paper de l’apatia (manca de motivació) i la fatiga severa. Aquests símptomes són molt freqüents i diferents de la depressió, però poden disminuir l’energia disponible per a la intimitat.

A això s’hi suma el fet que la relació de parella es transforma també en una relació de cura. Les emocions són “contagioses”: sabem que hi ha una forta connexió entre l’estat d’ànim del pacient i el del cuidador. Si tot això es viu en silenci, poden augmentar el malestar, la distància emocional i la sensació de solitud dins de la parella.

Trencar mites per recuperar la connexió: un dels mites més freqüents és pensar que, un cop hi ha una malaltia avançada, “ja no toca parlar de sexe” o que “hi ha coses més importants”. Un altre mite és creure que no es té dret a desig sexual perquè es necessita ajuda per a moltes activitats del dia a dia. Des de la psicologia, entenem la sexualitat com una part fonamental de la persona, vinculada a l’autoestima, a la identitat i al vincle afectiu.

Les persones amb ELA sovint demostren una gran capacitat d’adaptació psicològica, trobant benestar malgrat les limitacions físiques (el que anomenem “paradoxa del benestar”). Per això, val la pena poder mirar la sexualitat de front i, si cal, demanar ajuda per adaptar-la a la nova realitat.

La comunicació com a eina d’intimitat: un dels punts clau és la comunicació. Poder dir a l’altra persona què preocupa, què fa por, què s’enyora o què ja no es vol, és en si mateix una forma d’intimitat. Quan la conversa sobre aquests temes queda bloquejada, és fàcil que cadascú faci suposicions (“segur que no li ve de gust”, “millor no li ho dic per no molestar”) i que la distància creixi.

Quan es pot parlar, s’obren possibilitats per adaptar-se:

• Buscar moments del dia amb menys fatiga.
• Trobar formes de contacte físic que siguin còmodes i segures.
• Redefinir què vol dir “estar junts” en aquesta nova etapa, centrant-nos en els valors compartits i en allò que és realment important per a vosaltres com a parella.

A mesura que la parla es veu afectada, pot ser necessari trobar altres maneres de comunicar-se: mirades, gestos pactats, dispositius de comunicació, escrits… La intimitat no desapareix, sinó que es transforma. Moltes parelles expliquen que, amb el temps, descobreixen altres formes d’estar a prop que no havien imaginat al principi.

Des del departament de psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls (adherit al Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”), considerem que la sexualitat i la intimitat formen part de la cura integral. Per això, també és un tema del qual es pot parlar amb nosaltres, però també amb la resta de professionals de l’entitat i l’equip mèdic per resoldre dubtes en cas que alguna limitació a l’hora de trobar espais per la sexualitat tingui a veure amb preocupacions de símptomes mèdics.

Si hi ha dubtes, pors, canvis que costen d’assumir o simplement ganes d’entendre què està passant en aquest àmbit, us podem acompanyar a:

• Posar-hi paraules i trencar el tabú.
• Identificar si hi ha símptomes com l’apatia o la depressió que es poden tractar.
• Pensar plegats possibles ajustos pràctics.

L’ELA pot canviar moltes coses, però no anul·la el desig de sentir-se estimat, reconegut i acompanyat. Obrir espai per parlar de sexualitat i intimitat és una manera més de cuidar la dignitat i la qualitat de vida de la persona i de la parella al llarg de tot el procés de malaltia.

Departament de Psicologia de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, membres del Programa per l’Atenció integral a persones amb malalties avançades de la Fundació “La Caixa”

Read more

Identifiquen un nou mecanisme molecular implicat en la neurodegeneració en models d’ELA i DFT

El 27 d’octubre de 2025 es va publicar un article científic molt interessant i esperançador a llarg termini. Per aquest motiu hem volgut portar-lo a aquesta sèrie d’articles divulgatius que estem desenvolupant amb la Fundació Catalana de ELA  Miquel Valls. L’article és obra de Mandi Galdeman com a primer autor i de Stefan M. Pulst com a darrer autor, ambdós del Departament de Neurologia de la Universitat de Utah. El treball porta per títol «L’acció dirigida a STAU1 prevé la senyalització apoptòtica de p53 en la neurodegeneració»¹.

És important remarcar que aquest estudi s’ha realitzat en cèl·lules i models animals. Per aquest motiu, ajuda a entendre millor els mecanismes de la malaltia, però no constitueix un tractament disponible per als pacients.²

Abans d’entrar en els detalls de la recerca, convé aclarir alguns conceptes bàsics: què és l’apoptosi? I què són exactament STAU1 i p53?

L’apoptosi és el procés mitjançant el qual una cèl·lula duu a terme una mort autoprogramada. Dins la cèl·lula s’activen vies moleculars que en provoquen la destrucció controlada, generant fragments envoltats de membrana que eviten danyar les cèl·lules veïnes. Aquest mecanisme és essencial per eliminar cèl·lules danyades o que ja no funcionen correctament, també al sistema nerviós³.

Pel que fa a p53, és una molècula clau en el funcionament cel·lular. En neurones, la seva activació pot tenir efectes diversos segons el context i no sempre condueix a la mort cel·lular⁴. En general, p53 pot frenar la divisió cel·lular, activar la reparació de l’ADN o, si el dany és massa gran, desencadenar l’apoptosi mitjançant unes proteïnes anomenades caspases⁵. A més, p53 és un important supressor de tumors perquè evita que cèl·lules disfuncionals o alterades es divideixin de manera descontrolada⁵.

Quant a STAU1, és una proteïna que s’uneix al citoesquelet i als ARN missatgers (ARNm), les molècules que contenen les instruccions per fabricar proteïnes. Aquesta unió regula on es troben aquests ARNm dins la cèl·lula i possiblement quines proteïnes es produeixen⁶. En diverses malalties neurodegeneratives s’ha observat que els nivells d’STAU1 es troben anormalment elevats¹. Entre aquestes malalties hi ha l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i la Demència Frontotemporal (DFT) associades a l’expansió del gen C9orf72, una de les causes genètiques més freqüents de les formes familiars d’aquestes patologies, tot i que aquesta variant genètica no és present en tots els casos⁷.

Els autors introdueixen el treball que us presentem indicant que l’apoptosi associada a p53 pot contribuir a la progressió de malalties neurodegeneratives⁸. En estudis previs, els autors havien mostrat que els nivells d’STAU1 es troben patològicament augmentats en múltiples trastorns neurològics, i que disminuir STAU1 reduïa la mort neuronal i la simptomatologia en models animals d’ELA, DFT i Atàxia Espinocerebel·losa de tipus 2¹. Tanmateix, no se’n coneixien els mecanismes moleculars.

En aquest nou estudi, els investigadors mostren que la reducció d’STAU1 pot disminuir la senyalització pro-apoptòtica associada a p53 i el dany a l’ADN en diferents models cel·lulars i animals¹. En altres paraules, nivells elevats d’STAU1 podrien contribuir al mal funcionament cel·lular, mentre que reduir-los sembla protegir les cèl·lules en determinades condicions experimentals.

Per estudiar aquest mecanisme, van analitzar quins gens estaven actius en cèl·lules amb STAU1 reduïda mitjançant una tècnica anomenada transcriptòmica⁹. En comparar els resultats amb els del control sense STAU1 reduïda, van observar que amb la reducció d’STAU1 s’activaven menys gens relacionats amb la mort cel·lular¹.

Posteriorment, en un altre experiment van exposar aquestes cèl·lules a substàncies que habitualment provoquen apoptosi. Les cèl·lules amb menys STAU1 van resultar ser més resistents a la mort cel·lular¹. També van comprovar que reduir STAU1 disminuïa el dany a l’ADN i l’activació de p53 després dels tractaments amb les substàncies. De la mateixa manera, resultats similars es van observar en fibroblasts humans (cèl·lules de la pell) procedents de pacients¹.

Per verificar si aquest efecte també es produïa en neurones, els investigadors van generar neurones al laboratori a partir de cèl·lules adultes reprogramades per tornar-les a un estat similar al de les cèl·lules mare, un model que permet estudiar neurones humanes sense necessitat d’obtenir-les directament del cervell¹⁰. En aquestes neurones, la reducció d’STAU1 també disminuïa l’apoptosi dependent de p53 i el dany a l’ADN¹. A més, es van observar uns resultats similars en estudiar neurones del còrtex cerebral de ratolins modificats genèticament per produir menys STAU1¹, és a dir, van obtenir resultats similars també en un model animal complex i viu.

Fins aquí, el missatge principal és que reduir STAU1 sembla protegir les neurones del dany i de la mort cel·lular en diversos models experimentals in vitro i in vivo.

Finalment, els investigadors van analitzar si aquest efecte també es produïa en el context de la mutació C9orf72⁷. En fibroblasts de pacients amb aquesta mutació crescuts al laboratori, reduir STAU1 va disminuir marcadors associats a l’apoptosi¹. A més, en models de ratolí amb la mutació C9orf72, la reducció d’STAU1 es va associar amb nivells més baixos de proteïnes relacionades amb la mort cel·lular, resultats en línia amb tots els mostrats prèviament¹.

Per acabar, els autors conclouen que reduir STAU1 pot protegir contra el dany a l’ADN i l’apoptosi associada a p53 en diversos models de neurodegeneració¹. També esmenten que aquest coneixement podria contribuir al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques en el futur, tot i que cal molta més investigació abans que això es pugui traduir en tractaments aplicables a persones². També assenyalen que cal estudiar amb cautela els possibles efectes a llarg termini de reduir STAU1, ja que l’apoptosi és un procés necessari per eliminar cèl·lules danyades i p53 és essencial per prevenir el desenvolupament de tumors⁵. Per aquest motiu, probablement es continuarà investigant aquesta línia de recerca per determinar si STAU1 pot arribar a ser una diana terapèutica segura i efectiva.

Concloent, aquest estudi no descriu una un nou tractament per als pacients amb ELA/DFT, però sí que representa un avenç important en la comprensió dels mecanismes biològics de la malaltia i identifica un mecanisme que podria ajudar a desenvolupar futures teràpies.

Autors

Pol Mengod Soler1 i Dr. Pol Andrés Benito2

  1. Investigador Predoctoral al grup de Neurogenètica i Malalties Neurològiques del Centre d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).
  2. Investigador Principal al Grup d’Estudi de Cognició i Conducta de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida)

Referències

  1. Gandelman, M., Paul, S., Figueroa, K.P. et al. Targeting STAU1 prevents p53 apoptotic signalling in neurodegeneration. Cell Death Dis 16, 761 (2025). https://doi.org/10.1038/s41419-025-08067-0
  2. van der Worp, H.B., Howells, D.W., Sena, E.S. et al. Can animal models of disease reliably inform human studies? PLoS Med 7, e1000245 (2010). https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1000245
  3. Hollville, E., Romero, S.E. & Deshmukh, M. Apoptotic cell death regulation in neurons. FEBS J 286, 3276–3298 (2019). https://doi.org/10.1111/febs.14970
  4. Tedeschi, A. & Di Giovanni, S. The non-apoptotic role of p53 in neuronal biology: enlightening the dark side of the moon. EMBO Rep 10, 576–583 (2009). https://doi.org/10.1038/embor.2009.89
  5. Hafner, A., Bulyk, M.L., Jambhekar, A. & Lahav, G. The multiple mechanisms that regulate p53 activity and cell fate. Nat Rev Mol Cell Biol 20, 199–210 (2019). https://doi.org/10.1038/s41580-019-0110-x
  6. Héraud-Farlow, J.E. & Kiebler, M.A. The multifunctional Staufen proteins: conserved roles from neurogenesis to synaptic plasticity. Trends Neurosci 37, 470–479 (2014). https://doi.org/10.1016/j.tins.2014.05.009
  7. DeJesus-Hernandez, M., Mackenzie, I.R., Boeve, B.F. et al. Expanded GGGGCC hexanucleotide repeat in noncoding region of C9ORF72 causes chromosome 9p-linked FTD and ALS. Neuron 72, 245–256 (2011). https://doi.org/10.1016/j.neuron.2011.09.011
  8. Lei, L., Sun, S., Zhang, S. et al. P53 protein and diseases in the central nervous system. Front Genet 13, 1051395 (2022). https://doi.org/10.3389/fgene.2022.1051395
  9. Wang, Z., Gerstein, M. & Snyder, M. RNA-Seq: a revolutionary tool for transcriptomics. Nat Rev Genet 10, 57–63 (2009). https://doi.org/10.1038/nrg2484
  10. Shi, Y., Kirwan, P., Smith, J. et al. Human cerebral cortex development from pluripotent stem cells to functional excitatory synapses. Nat Neurosci 15, 477–486 (2012). https://doi.org/10.1038/nn.3041
Read more

Context i precisions sobre les informacions publicades en relació a un fàrmac contra l’ELA

En referència a les notícies publicades i emeses entre l’11 i el 12 de febrer en relació amb el fet que un hospital de Badalona administra un nou fàrmac contra l’ELA que perllonga la supervivència de persones que pateixen un determinat tipus d’aquesta malaltia, des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, i després de consultar amb altres hospitals i experts de referència, volem informar i deixar molt clar que el tractament al qual es fa referència és un fàrmac exclusivament indicat per a pacients amb ELA amb mutació SOD1, un subgrup molt petit en comparació amb el conjunt de persones diagnosticades amb aquesta malaltia.

Aquest tractament ja va ser aprovat per l’EMA el maig del 2024 i, un any mes tard, per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Cal tenir en compte que, dels pocs pacients que presenten aquest tipus d’ELA genètica (aproximadament un 2% dels casos totals d’ELA, és a dir 14-15 pacients a Catalunya dels aproximadament 100 de tot Espanya), alguns ja estaven rebent a altres hospitals catalans des de fa prop de dos anys el tractament esmentat a les notícies gràcies a un Early Access Program, és a dir, un programa d’accés precoç al fàrmac finançat pel laboratori farmacèutic promotor de l’assaig clínic.

Per aquest motiu, volem remarcar que aquest tipus de notícies s’han de comunicar amb molta cautela, ja que es tracta d’una teràpia que només pot beneficiar un subgrup molt reduït de persones amb una mutació genètica molt específica. Aquest fàrmac ha demostrat alentir la progressió de la malaltia, però no representa una cura. Alhora, ha posat de manifest la importància de realitzar estudis genètics per identificar pacients amb aquestes alteracions com a primer pas, i obre la porta a continuar investigant noves possibilitats terapèutiques per a l’ELA i altres malalties de la motoneurona en l’àmbit dels oligonucleòtids antisentit.

Com a entitat que representem les persones afectades d’ELA a Catalunya, considerem imprescindible tractar aquest tipus d’informacions amb el màxim rigor i responsabilitat, ja que una comunicació excessivament simplificada i fora de context pot generar falses expectatives i un impacte emocional negatiu en les persones afectades i les seves famílies. Les informacions sobre temàtica mèdica han de ser sempre precises, contextualitzades i respectuoses amb la realitat del col·lectiu sobre el que es parla.

Read more

Consells pràctics de posicionament en les transferències

La transferència és la mobilització, el traspàs, d’una persona d’un espai físic a un altre, com per exemple el pas d’una cadira a una altra, a una butaca o al llit.

Existeixen moltes tècniques de transferència que, segons l’estat funcional de la persona, així com el suport que ofereixi el cuidador principal, es realitza una o altra. Algunes també poden requerir la utilització de productes de suport com ara una taula de transferències, un disc giratori o l’ús de grues.

En el moment de realitzar una transferència, tant si la persona és autònoma per fer-ho com si necessita l’ajuda d’una altra persona, intervenen diferents factors que poden facilitar-la o no. S’ha de tenir en compte l’entorn físic, les alçades dels llocs on s’acostuma a seure, les profunditats dels seients, els recolzaments com baranes o recolzabraços, així com consideracions a nivell corporal, tant de la persona com del cuidador.

En aquest article volem recollir alguns consells pràctics de posicionament per afavorir que la persona, sigui afectada d’ELA o tingui alguna malaltia o limitació que no li permeti fer les transferències, segueixi participant en aquestes i/o garantir la seguretat tant de la persona afectada com de la cuidadora.

• Posicionament dels peus i angle dels genolls: Els peus han d’estar ben recolzats a terra, amb un calçat adequat, han d’estar situats lleugerament per darrere del punt de gravetat (una mica endarrerits respecte als genolls) i separats a l’alçada dels malucs per augmentar la base de sustentació durant el moviment.

Si, per contra, els peus estan col·locats molt endavant, com es veu a la imatge, cal fer molta força abdominal per aixecar-nos. Us animem a fer la prova.

En aquesta imatge es veu de manera exagerada, però quan estem asseguts en llocs que tenen més profunditat de seient, com són les butaques, l’angle dels genolls acostuma a ser més obert que quan estem en una cadira. Per resoldre-ho, haurem d’avançar el cul, tal com expliquem en el punt següent.


• Avançar o retrocedir el cul quan estem asseguts: Quan estem asseguts, el que fa que no puguem avançar o retrocedir el cul són els isquions (ossos situats sota el cul). Una manera de facilitar aquesta maniobra és lateralitzar el cos cap a un costat, permetent aixecar un gluti i avançar la cama; a continuació, fem el mateix amb l’altre hemicòs. Aquest moviment de costat a costat ens permet tant avançar com retrocedir. Per tant, quan estem asseguts en un espai físic profund, intentarem que el cul quedi cap a la vora del seient; així, l’angle dels genolls i el posicionament dels peus serà més adequat per facilitar el fet d’aixecar-nos.


• Per últim, i el més important, flexionar el tronc cap endavant: Si ens fixem en el moviment normal quan ens aixequem de qualsevol cadira, no ens aixequem amb el cos recte; el tronc es flexiona cap endavant per generar l’impuls suficient i acabar de posar-nos drets. Aquest punt és rellevant quan el cuidador principal ha de donar un punt de suport en la transferència. Moltes vegades, només acompanyant la persona afectada cap a aquesta direcció, aquesta pot participar més.

Facilitant el moviment normal, estem potenciant l’autonomia i la participació de la persona en una activitat bàsica de la vida diària. Això permet apoderar-la, que senti que dirigeix el moviment i que es respecten els seus temps.
Si necessiteu assessorament en transferències, podeu contactar amb la vostra terapeuta ocupacional de referència de la Fundació per poder valorar cada cas concret en els vostres entorns habituals.

Departament de Teràpia Ocupacional de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Read more

Nova furgoneta adaptada a disposició de les famílies ateses per la Fundació

A la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls posem a disposició de les famílies ateses per l’entitat el servei de furgoneta adaptada, pensat per facilitar els desplaçaments amb la persona afectada d’ELA quan no es disposa d’un recurs propi. Aquest servei es pot utilitzar d’un a diversos dies, en funció de les necessitats de cada família i de la disponibilitat existent.

Ens alegra poder compartir que, a partir d’ara, disposem d’un nou vehicle adaptat per a les famílies que ens ho requereixin. Aquesta millora ha estat possible gràcies a la donació d’una furgoneta adaptada Volkswagen Caddy, que per iniciativa de la família de la Lluïsa Pascual, afectada d’ELA que ens va deixar durant el 2025, l’empresa Adasoft ha donat a la Fundació.

El nou vehicle és de 5 places, disposa d’una rampa posterior, de tots els ancoratges de seguretat necessaris per a la cadira de rodes i compta amb la corresponent homologació, garantint així un ús segur i adequat.

Amb aquesta donació, retirem una de les dues furgonetes que teníem fins ara: la Volkswagen Caddy Max cedida l’any 2012, que, igual que l’actual, va ser una donació d’una família atesa per la Fundació, la família de Jack Van den Hoek.

Volem expressar el nostre agraïment més sincer a ambdues famílies. A la família de Jack Van den Hoek, gràcies perquè durant 13 anys moltes altres persones afectades han pogut utilitzar el seu vehicle i desplaçar-se a on han necessitat. I gràcies de tot cor a la família de la Lluïsa Pascual, ja que a partir d’ara amb aquesta donació serà possible que altres continuïn disposant d’aquest recurs.

Si sou una família atesa per la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls i esteu interessats a utilitzar aquest servei, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de la vostra treballadora social de referència, trucant al 937 665 969 o escrivint un correu electrònic a ela@fundaciomiquelvalls.org.

Read more

Programa Respir: un suport essencial per a les famílies que conviuen amb l’ELA

L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia que, al llarg de la seva evolució, provoca una dependència progressiva en la persona afectada. Amb el pas del temps, sovint es fa imprescindible comptar amb un cuidador disponible les 24 hores del dia. Aquesta responsabilitat, assumida habitualment per un familiar, és molt difícil de sostenir sense ajuda externa.

La manca de formació específica i les exigències que comporta l’atenció a una persona amb ELA poden generar una gran sobrecàrrega emocional, física i social en el cuidador principal. Aquesta situació pot derivar en problemes de salut, aïllament social, angoixa o fins i tot trastorns depressius, afectant també la qualitat de l’atenció que rep la persona afectada.

Actualment, el sistema públic només cobreix fins a 94 hores mensuals de suport per a persones amb grau III de dependència. Una cobertura insuficient per a les necessitats reals de les famílies amb ELA, que a més no disposen de recursos especialitzats.

La resposta de la Fundació: el Programa Respir

Davant aquesta realitat, la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls ha posat en marxa un projecte d’atenció integral i multidisciplinària que ofereix suport tant a les persones amb ELA com als seus cuidadors. L’objectiu és doble: garantir una atenció professional i digna al domicili i, alhora, permetre que el cuidador principal disposi d’un temps per recuperar-se física i emocionalment.

El Programa Respir va iniciar-se el juliol del 2024 i s’ha ampliat durant el 2025 per donar resposta a una necessitat urgent: oferir un recurs de descans a famílies que, per diferents motius, no poden assegurar una cura adequada.

Com funciona el servei

  • Atenció al domicili per part de cuidadors professionals.
  • Durada màxima: fins a 1 mes a l’any de manera continuada.
  • Horari: fins a 7 hores al dia, en torns de matí o tarda, entre setmana o caps de setmana.
  • Finalitat: que el cuidador principal pugui descansar, recuperar-se o fer gestions personals amb la tranquil·litat que la persona afectada està ben atesa.

Aquest servei és possible gràcies al suport del Departament de Drets Socials i Inclusió, així com donacions d’empreses, iniciatives privades i fons propis de la Fundació.

En el moment en el què podem assegurar disponibilitat de recursos, les treballadores socials informen a totes les famílies ateses a la Fundació per a conèixer la necessitat de suport d’aquestes. Un cop recollides les demandes de les família, la Fundació, en coordinació amb empreses especialitzades en serveis de cuidadors, realitza una valoració prèvia de les necessitats de la persona afectada i elabora un pla personalitzat per aquesta seguint un protocol per garantir la qualitat, seguretat i adaptació de la família.

Després de valorar la sol·licitud de respir i un cop confirmada la disponibilitat de cuidadors i la distribució de pressupost, s’informa a la família si és possible cobrir o no la demanda. 

Impacte del Programa

Tot i l’esforç per donar resposta a totes les famílies, la demanda de respirs és superior als recursos disponibles i, malauradament, no sempre es pot cobrir en la seva totalitat. Durant l’any 2025, el Programa Respir ha arribat a 24 famílies, oferint més 1.800 hores de suport. Aquestes dades evidencien la rellevància del projecte i la necessitat de continuar ampliant-lo per arribar a més persones.

El Programa Respir és molt més que un recurs assistencial: és un espai de descans, suport i dignitat per a les persones amb ELA i per als seus cuidadors, que sovint són el pilar invisible de la cura.

Es tracta d’un projecte que depèn de diverses fonts de finançament, tant públiques com privades, i que, per això, encara no té una estabilitat garantida. Tot i així, des de la Fundació treballem amb determinació per assegurar la seva continuïtat, convençuts que el seu impacte és profundament positiu tant per a les persones afectades com per a les seves famílies.

Read more

El Parlament aprova una moció per impulsar l’aplicació de les prestacions previstes a la Llei ELA

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment una moció que insta el Govern de la Generalitat a aplicar de manera efectiva les prestacions que preveu la Llei 3/2024, de 30 d’octubre, anomenada Llei ELA, destinada a millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i altres malalties o processos d’alta complexitat i curs irreversible. La moció, presentada pel Grup Parlamentari de Junts, ha estat debatuda i votada en el ple de la cambra catalana el desembre.

L’acord insta l’executiu autonòmic a garantir que les prestacions i ajuts reconeguts en aquesta llei s’atorguin i es despleguin en la seva totalitat, especialment per a les persones que obtindran una valoració de dependència extrema (grau III+), i que es faci de manera universal, a partir de gener del 2026, sense copagaments ni cap reducció, directa o indirecta, de cap altre tipus d’ajut .

La moció constava de dos apartats, el primer, on s’indicava que s’apliquessin les prestacions previstes per la Llei ELA sense copagaments ni reduccions d’altres ajudes va ser aprovat per 90 vots a favor (Junts, ERC, PPC, Vox, Comuns, CUP-DT i AC) i 42 abstencions (PSC-Units). El segon apartat de la moció, el qual indicava que l’inici del pagament de les prestacions comencés al mes de gener, va ser aprovat per la unanimitat de la cambra.

Aquesta aprovació suposa una pressió parlamentària explícita perquè el Govern català intensifiqui l’aplicació de la llei dins del seu àmbit competencial, i asseguri que les persones afectades d’ELA que reuneixen els requisits puguin accedir als drets i recursos que la normativa preveu, sense copagaments ni reduccions d’altres ajudes que actualment ja tinguin.

Des de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls continuarem implicats en el seguiment i suport de totes aquelles iniciatives que contribueixin a garantir l’aplicació real i efectiva de la Llei ELA, perquè els drets i les prestacions que preveu arribin, el més aviat possible i en la totalitat, a les persones afectades d’ELA i a les seves famílies.

Read more

“20 anys perseverant”, el documental que commemora el vintè aniversari de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls

Durant el 2025 la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls hem celebrat els  20 anys de trajectòria al costat de les persones afectades d’ELA i les seves famílies. Dues dècades d’acompanyament, suport i compromís constant per millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen amb aquesta malaltia i avançar cap a un futur sense ELA.

Amb motiu d’aquest aniversari, hem impulsat la creació d’una peça audiovisual commemorativa que fa una mirada retrospectiva a aquests vint anys d’història. El vídeo recull l’evolució de l’entitat, els projectes que han contribuït al seu creixement i, sobretot, posa en valor totes les persones, famílies, professionals, voluntariat i col·laboradors que han fet possible el camí recorregut fins avui.

Aquesta producció vol ser un reconeixement i un record a totes les persones que ha acompanyat la Fundació al llarg d’aquestes dues dècades, però també una mirada cap al futur. Un futur que continua marcat pel compromís de seguir treballant fins que es pugui trobar una cura per a l’ELA.

El documental ha estat realitzat per Anna Torras i Ernest Cadena, de Living in a Clip, el qual agraïm de tot cor la feina que han realitzat, plasmant en tots els sentits el que des de la Fundació volíem per aquesta peça.

Podeu veure el documental sencer “20 anys perseverant” al nostre canal de Youtube:

Read more

SopART per l’ELA: 30 taules, 30 famosos i 1 causa

Ja estan a la venda les entrades per al SopART per l’ELA, un esdeveniment solidari que combina gastronomia, espectacles en directe i la participació de cares conegudes en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

L’esdeveniment se celebrarà el 9 de març a la sala La Paloma de Barcelona.

Durant el sopar, cada taula estarà presidida per una cara coneguda, i els assistents podran gaudir d’un espectacle exclusiu: música, màgia, monòlegs, poesia i altres actuacions preparades especialment per a la vetllada.

Un format únic: 30 taules, 30 famosos, 1 causa necessària

Cada entrada dona accés a un sopar on els artistes no només comparteixen taula amb el públic, sinó que també actuen en directe. El component gastronòmic també serà protagonista gràcies al grup Sauleda, que ha preparat un menú d’alt nivell per a l’ocasió

Artistes i famosos confirmats

SopART serà un esdeveniment únic, però el que el fa molt únic son les persones que presidirant les taules i que ja han confirmat:

Javier Cámara · Bruno Oro · Manel Fuentes · Àlex Corretja · Martina Klein · Nina · Judit Neddermann · Mónica López ·Peyu · Ramon Mirabet · Sílvia Abril · Pep Plaza · Txell Sust · Xavier Grasset · Xavi Coral · 72kilos · Xavi Torres · Maria Molins · Edu Esteve · Jofre Bardagí · Beth · Pere Rafart · Iván Massagué · Eduard Estivill · Toni Albà · Jordi Robirosa · Sergi Mas · Marc Martínez · Sara Espígul · Tomàs Molina.

Preus i modalitats d’entrada

  • Entrada individual: 190€
  • Taula completa (8 persones): 1.520€

Pensat tant per a particulars com per a empreses que vulguin oferir una experiència solidària i exclusiva als seus equips o clients

Patrocinis

Aquest sopar no seria possible sense l’ajuda d’unes empreses patrocinadores i d’altres de col·laboradores que ens estan donant suport perquè aquell dia tot sigui un èxit! De moment volem donar les gràcies a les empreses patrocinadores BonArea i Checkin Hotel Group, i a les col·laboradores com Ferré i Catasús, Entrâpolis i la pròpia Sala Paloma. 

SopART és un esdeveniment viu, volem que qualsevol empresa que vulgui ajudar a les persones afectades d’ELA i les seves famílies a través d’aquest sopar solidari ho pugui fer. Per aquest motiu, continuem oberts a nous patrocinis i col·laboradors, com més siguem, més pujarà la xifra total!

Read more
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Més informació sobre la política de privadesa